A partir de l'article de Joan Duran, on es planteja per què callen els poetes, vam començar a tractar el tema de la poesia per desenvolupar aquesta dinàmica. Així doncs, per què serveix la poesia? el llenguatge poètic està al nivell de les nostres emocions, ja que té la capacitat de fer-te crear imatges, en el teu enteniment, que l'escriptura no dóna. En el passat els poemes eren l'arma més forta, no només alhora d'expressar sentiments i emocions, sinó que també era una manera de criticar i reivindicar-se contra tot allò amb que no s'estava d'acord. Actualment no és així, ja que han aparegut noves formes d'expressió que han deixat en un segon lloc el paper de la poesia per fer-se notar i expressar-se tan individualment com col·lectivament. Aquest autor afirma aquest fet, on s'amaga aquesta poesia revolucionària, cívica i popular que reclami la veu d'un poble.
Se sap que un poema està ben recitat o que un persona recita molt bé quan provoca un sentiment al lector. Els canals pels quals entra la poesia no són els mateixos que en l'escriptura o el teatre. Aquesta entra mitjançant musicalitat de la veu llegida o recitada, de la melodia present en els versos, etc. Però apart d'aquestes vies més cognitives també penetra a través de la pell i les emocions.
Per recitar un poema és important que aquest t'aporti un creixement personal, que et respongui a preguntes o que pugui expressar el que se sent el que nosaltres no sabem dir amb pròpies paraules. Sinó es creu el que s'està dient, no sortirà amb sentiment i per tan no serà creïble. La mestra, a part de donar-nos els consells anteriors, ens va proposar algunes tècniques per la preparació de la recitació: en primer lloc s'ha de memoritzar bé el poema i repetir-lo fent fins hi tot una activitat mecànica. Una vegada ja te'l saps has de trobar l'entonació adequada, és a dir, llegir-lo atentament i saber quan creix, quan decreix, el ritme la melodia i finalment l'entonació. A continuació us mostro el poema que vaig escollir per recitar a classe, s'anomena El separat i l'autor és de Joan Vinyoli:
EL SEPARAT
![]() |
http://llengilitcat.blogspot.com.es/2010/06/sobre -el-joan-vinyoli-adrecat.html |
jo sinó ell, i gosaria més.
Diuen: Ets foll de conrear l’excés,
queda’t a l’hort dessota d’un fruiter.
Roques amunt, al cim de l’espadat,
el solitari parla amb el profund,
Diuen: No val sinó la veu del munt.
Jo m’arbro sol i sóc el separat.
He posseït el matinal atzur
i la secreta vermellor de l’or,
però quan venç el tenebrós conjur,
sempre abocat als alts penya-segats,
la por i el crit dels vents arremorats
em fan clamar cap a l’Ocell més fort.
A les escoles, generalment, no se sol practicar la poesia pel simple fet que mostra una densitat complexa alhora d'entendre-la o escriure-la. Tot i això, des del punt de vista de futura mestra opino que llegir i escriure poesia a l'escola és una activitat molt important i enriquidora per als nens. D'una banda, perquè fomenta la creativitat, l'expressió personal de cadascú i, el descobriment i el treball d'una nova manera d'utilitzar el llenguatge per exterioritzar els teus pensaments. D'altra banda, també crec que al mateix temps genera un exercici cognitiu i ajuda a coneixes a un mateix, a reflexionar i a interpretar les paraules, és a dir, a donar-li un sentit o un altre segons el que se'ns passi per la ment.
No hay comentarios:
Publicar un comentario