Digues de que parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Durant la setmana del 20 de novembre a les sessions de l'assignatura de COED, vam treballar les diferents parts de l'estructura que ha de tenir qualsevol bon discurs. Abans de començar diré que en el llibre de Com parlar bé en públic es diferencia el bon orador, o eficaç, del mal orador, ja que el primer va al gra i s'explica d'una forma transparent sabent molt bé el que vol dir al mateix temps que tracta el tema en totes les direccions fins a esgotar-lo. Això només s'aconsegueix si tenim un discurs ben definit i preparat. 
Pel que fa l'estructura, aquesta està acceptada a nivell universal i perfectament descrita. Tota presentació ha de tenir 3 parts diferenciades:

Introducció: (5-10% del temps) és la part on es presenta el tema del qual es parlarà  i els objectius. En aquesta, causem la primera impressió del públic i per això és fonamental preparar-se i estudiar bé les primeres frases, per a dues raons. La primera és el públic, ja que capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la. La segona és l'orador, en el que li aporta recursos en un moment crea una sensació de seguretat.
Existeixen una sèrie de fórmules introductòries o consells, que poden ajudar al conferenciant  a captar tal atenció de l'audiència i començar amb més bon peu:

1. Breu definició o comentari sobre el títol del tema.
2. Presentació dels objectius per motivar i centrar l'atenció dels oients.
3. Presentació del guió del treball.
4. Fer preguntes, és a dir, anticipar-se i  posar en boca teva les preguntes que pugui tenir els espectadors.
5. Lectura mental. Per fer això cal conèixer molt bé a qui t'adreces, ja que es tracta d'esmentar algunes preconcepcions hipotètiques de l'audiència. Exemple: Jo ja se que penseu que...
6. Mostrar dades o notícies per documentar allò de que parlaré seguidament.
7. Afirmació provocadora. Donar una opinió o dir una cosa que sigui impossible, atrevida...
8. Explicar una anècdota breu,  amb certa intriga, que condueixi cap al tema i tingui relació amb ell.

Vistes totes aquestes estratègies, en definitiva podem dir que no s'ha de subestimar la introducció sinó que se li ha de dedicar temps, energia i esforç.

Desenvolupament: (80-90% del temps) és el cos de la presentació i al mateix temps la part més extensa d'aquesta. S'ordenen lògicament, s'exposen i s'argumenten les idees principals segons l'objectiu del discurs. Podem distingir diferents formes d'estructura del desenvolupament segons les intencions del conferenciant. 
El primer és aquell que va dirigit a informar el públic:

1. Estructura descriptiva:
2. Estructura cronològica: ordena en el temps les diferents idees que s'han d'explicar.

En la segona hi podem trobar dues maneres de convèncer:

1. Inductiu: agafar un exemple d'un cas concret, i a partir d'aquest, anar parlant del tema que interessa.
2. Deductiu: d'allò abstracte o general ens anem a l'exemple concret.

Conclusions: (5-10% del temps) les conclusions són de tancament i la síntesi final del discurs. Fan la funció de síntesi de les idees principals, ofereix una visió global del missatge i ha de deixar una bona impressió final en les persones que l'han escoltat. S'ha de tenir present que tenen un efecte determinant en la fixació dels continguts, ja que durant el tancament poden haver-hi inspiracions que et sorgeixin en aquell moment que no estiguin previstes.
A l'igual que a la introducció, també tenim una sèrie d'estratègies i fórmules per les conclusions:

1. Repetir la introducció, reprendre aquella pregunta que creus important.
2. Resumir els punts principals
3. Invitació a l'acció, fer participar als oients.
4. Anunci d'un esdeveniment futur.
5. Fer una promesa.
6. Apel·lar als sentiments, utilitzant la justícia, etc.
7. Agraïments.

Com que les persones som cognició i sobretot emoció, segons la impressió que haguem deixat, les nostres paraules de la conclusió tindran una percepció diferent.

Per finalitzar i resum l' l'estructura d'un discurs, l'orador, si vols que el seu missatge sigui captat, ha d'exposar les idees principals o més importants del tema quan el públic està en el punt de màxima atenció, és a dir al principi i al final de la presentació, o millor dit a la introducció i a la conclusió.

Dins de l'exposició d'un discurs, també es molt important el llenguatge que utilitzem i per això cal tenir present una sèrie patrons:
-La llengua ha de ser neutra, precisa i accessible. No ha d'estar marcada per cap tret oral/estètic, geogràfic, social, etc. No té res a veure amb la qüestió fonètica, sinó col·loquial.
-No hi ha d'haver influències de la prosa o la tècnica escrita de l'orador. És a dir, no parlar com escrius.
-Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
-Són necessaris els connectors lògics, que cohesionin el discurs i per tenir les idees ben relacionades, i els marcadors textuals, que marquin en el text l'ordre de les idees.

http://decodificarte.blogspot.com.es/2012/03/factores-de-la-comunicacion_474.html

Estic d'acord que per saber parlar bé davant un auditori és elemental tenir un guió personal de les idees i del plantejament bàsic del teu discurs. En aquesta reflexió m'agradaria parlar de la frase "Allò que comença bé ja esta mig acabat". Com a futura mestra i al llarg de tota la meva carrera hauré d'exposar moltes vegades davant d'un públic, i sé que per molt que l'assagi o me la prepari, mai sortirà al 100% com l'esperava. Aquesta cita em fa pensar que les introduccions per curtes que siguin s'han de treballar i no passar-les per alt. Començar amb bon peu els primers minuts d'una exhibició és bàsic. El fet de començar és potser un dels instants potser més insegurs de l'exposició, però t'has de mantenir ferm i llençar-te de la manera més natural per tirar endavant amb la teva explicació i per poder-li causar una bona impressió al públic que com ja sabem és el més important.