Decàleg de com parlar bé en públic

A classe de comunicació oral, escrita i digital, ens van empènyer a llegir el llibre Com parlar bé en públic. En aquest, escrit per Joana Rubió i  Francesc Puigpelat, hi podem trobar tot un seguit d'eines i tècniques molt útils per ajudar-nos a parlar davant d'un auditori i ens guia per poder arribar a aconseguir ser un bon orador.

Com a síntesi i anàlisi del llibre, a classe vam posar en comú un primer decàleg fet en petit grup prèviament, per realitzar-ne un definitiu i concís on hi sortissin els 10 punts bàsics que ha de tenir un bon comunicador per assolir l'objectiu d'expressar-se bé davant el públic. 

A continuació exposaré el segon decàleg, que és el més complet:

1. Elaborar un bon guió amb objectius establerts.

• Prèviament, fer recerca i estructurar la informació trobada.
• Preparar la  carcassa o esquema del discurs.
• Establir el conjunt d'idees principals i ordenar-les. Entenem idees com a paraules i no frases extenses
• El guió és personal. Cadascú l'estructura a la seva manera per avançar en el seu discurs.
• Ha de servir com a element de suport pel qui parla.

2. Respondre a les 4 preguntes (elements bàsics):

• Què?: fa referència al registre del discurs.
• Qui?: cal saber quin és el públic en el qual ens adrecem. Observar el públic, saber que els interessa...
• Com?: mitjans i suports audiovisuals.
• Per que?: objectiu o finalitat del discurs.

3. El llenguatge ha de ser clar, breu i concís. No es tracta de resumir o explicar-se menys, sinó que hem de saber trobar la paraula justa i indicada que implica un treball i una reflexió prèvia. Una suggerència que ens mostra el llibre és utilitzar  un ordre gramatical lògic, frases curtes i clares, actives en comptes de passives...

4. Naturalitat en tota l'expressió oral. La improvisació surt sola quan domines i es parla amb molt convenciment sobre el tema. Aquesta última facultat no és innata i es pot treballar mitjançant diverses tècniques presents en el llibre.

5. Fer ús dels mitjans audiovisuals sense abusar-ne, només com a element de suport. No oblidem que la paraula és i ha la protagonista.

6. Saber captar i interpretar el "feedback" o retroalimentació. Procés en el qual t'alimentes de les reaccions del públic, és a dir, de com responen al teu discurs. Cal tenir cert grau d'empatia i saber adaptar la informació al nivell de l'audiència.

7. La locució: es compon de la veu, l'entonació, la respiració i el silenci. A classe vam realitzar la tècnica que pot arribar a fer i fa qualsevol orador per escalfar la mandíbula i la llengua que consisteix en posar-se un bolígraf a la boca i intentar parlar.

8. Els discursos han de seguir una estructura fixa, normalment introducció, desenvolupament i conclusions, per fer conèixer les idees d'una forma ordenada i així fer-lo més entenedor.
Un bon consell que ens dóna el llibre és dir allò que es vol transmetre quan el públic està el 100% atent, és a dir, a l'inici i al final del discurs.

9. Una altra tècnica per fer entendre una idea és utilitzar  les aposicions (oposicions) i antítesis (contraris).

10. La última, és que un bon comunicador ha de ser reiteratiu i repetir la idea més d'una vegada amb paraules diferents, ja que el missatge és efímer.

Com a reflexió final diré que considero molt important el fet de saber parlar bé davant del públic d'una manera adequada. Penso que durant tota l'escolarització no se li dóna la suficient importància que té, i que se li hauria d'atorgar. Quan toca fer una presentació oral, a molta gent, i a mi personalment, ens posem molt nerviosos, ens entra com una mena de pànic escènic i és quan ens vénen a la ment tots aquells pensaments, com per exemple: no hem sortirà, ho faré malament, com reaccionaré si em quedo en blanc... Tots ells finalment acaben tenint conseqüències. Aquest llibre està arrabassat de tècniques, trucs i consells per fer front de la millor manera a aquestes situacions. La clau per arribar a ser un bon orador és l'adquisició d'aprenentatge que fem experiència darrere experiència, d'anar practicant i de cometre errors. Així és com s'aconsegueix major naturalitat, fluïdesa i fins i tot capacitat d'improvisació.