L'audiovisual a la nostra vida qüotidiana

No hi ha un sol dia en el qual els audiovisuals no incideixin a la nostra vida diària. Cada dia hi estan presents, ens envolten, conviuen amb nosaltres, ens influeixen i fins i tot interaccionem amb ells. Estem tan acostumats a que hi siguin que ja ni tan sols ens n'adonem dels efectes que ens suposa aquesta coexistència.

En aquesta entrada, i després de la introducció anterior, el que pretenc és donar consciència a tothom qui em llegeixi (inclosa a mi mateixa) sobre els mitjans de comunicació audiovisuals quotidians.

Primerament faré referència a l'entrevista que se li va fer al professor Manuel Orozco de l'àrea de Comunicació audiovisual i publicitat de la universitat de Sevilla. Aquest diu que la imatge és un codi molt universal, ja que com he dit, està present a tot arreu. És per això que actualment hi ha la necessitat d'alfabetitzar l'escola, en aquest àmbit científic, per poder treure el major potencial de les noves tecnologies. Al mateix temps també parla dels requisits que hauria de tenir tot docent, que siguin professionals i passin una proba on es vegi el seu nivell d'informàtica, que sàpiguen recompondre imatges, fer unes que altres programacions... per aconseguir arribar a l'altura de les noves generacions, que cada dia s'adapten més ràpid i  fàcilment als canvis tecnològics. Tot i això, ara tornant als audiovisuals, menciona que hi ha aspectes darrere la càmera que no es veuen a simple vista, és a dir, subtileses d'aquest llenguatge que les veus i les notes si entès sobre el tema, com intencionalitats, moviments de càmera específics...

En segon lloc, m'agradaria fer esment a uns dels anuncis que ens van posar a classe de COED per demostrar-nos els missatges subliminars que tan costen de veure. Aquest tractava sobre moda infantil de la tornada a l'escola, que oferia "Galerias Preciados" cap als anys 90, on s'hi veien uns nens i nenes sortint de classe corrents i saltant, totalment feliços, i a un mestre avorrit, exigent i un pèl amargat. Vist l'anunci ens vam adonar que mostra uns missatge contradictori, ja que al mateix temps de crear-te una sensació de benestar i emotiva (amb tècniques de so, vista, càmera, etc) quan veus els infants jugant i divertint-se, també apareixen uns valors molt negatius sobre l'escola i el professor. 

Dit això, com ens afecten els missatges audiovisuals? L'escola quin paper ha de fer?

Fent una mirada al primer apartat de la meva entrada, com a conclusió puc dir que tal i com avança actualment la informàtica, l'escola hauria d'acompanyar l'alumne en l'ús adient i coherent de les noves tecnologies, tot  integrant-les a la vida escolar, fent classes didàctiques i alhora més dinàmiques i interactives on els nens i nenes les puguin manipular.

Si em centro en la segona idea, concloc que en el nostre inconscient i sense adonar-nos, l'efecte i la sensació que té sobre nosaltres la publicitat és més influenciable del que ens pensem. El més adient seria que els mitjans de comunicació fossin responsables ja que tenen un paper educatiu molt important.

Los medios de comunicación y su influencia en las patologías más comunes de nuestra sociedad

Els anuncis  el que pretenen és convèncer però al mateix temps volen saber quan de poder tenen i fins a quin punt són capaços de manipular a la població. És aquí quan entra l'escola, la família i el seu paper educatiu. La funció capital de l'escola és formar  persones amb un pensament lliure, democràtiques, crítiques i autònomes, que prenguin les seves pròpies decisions a partir de reflexions i no a partir de missatges subliminars que donen contínuament els anuncis publicitaris entre altres. Juntament amb la  família han de treballar i intentar influir d'una manera implícita o explicita sobre el vincle entre el nen i els audiovisuals. L'ús que facin els nens i nenes de les tecnologies audiovisual, és una qüestió de responsabilitat, la responsabilitat d'educar. Parlant ara des d'un punt de vista de futura mestra, el que fem i el que no  fem els docents en aquestes situació tindrà repercussions en la seva relació amb les pantalles. Com a futura educadora crec que el més oportú seria preguntar que miren els nens i nenes a la televisió, quina música escolten, ajudar-los a llegir aquest codi audiovisual, entrenar-los perquè siguin una audiència crítica i no deixar-se influenciar, ja que no és la realitat el que veuen sinó que el que reflecteix la càmera és una interpretació d'aquesta que pot tenir tota mena de conseqüències.