Identitat i territori

El treball modular que ens van proposar de fer les mestres de GITIC i COED consistia en posar en pràctica tot el que havíem après d'ambdues  assignatures. A aquesta activitat la van anomenar Identitat i territori, ja que consistia que en parelles exposéssim oralment i amb el suport de mitjans audiovisuals, davant de tota la classe, un tema que ens identifiqués a les dues persones i que tinguéssim en comú. La duració d'aquesta havia de ser entre un 8 i 10 minuts com a màxim. Tenia com a objectiu principal posar en manifest els coneixements apresos sobre la comunicació escrita, oral i digital, i convèncer al públic sobre el nostre sentiment cap al que més ens identifica. Com a ajuda se'ns va lliurar unes pautes i recomanacions que havíem de tenir en compte alhora de fer el procés de creació de la nostra presentació i a l'hora d'exposar:

La meva parella i jo vam decidir fer el treball d'identitat i territori de l'única cosa que ens identificava, el Mar. Per fer-ho, abans de tot vam definir i deixar clar quin era l'objectiu de la nostra exposició i què volíem transmetre amb aquesta. Seguidament vam passar a l'estructura del discurs, amb les seves parts ben diferenciades (introducció, desenvolupament i conclusions), tot decidint les idees que trobàvem més interessant i importants per explicar en cada aparat.

La relació del feed-back amb el públic era la part que més esforç ens va suposar, ja que no sabíem ben bé com captar la seva atenció des del principi i d'una manera original. Finalment vam optar per a la recitació del poema Oda al mar de Pablo Neruda que resumia molt bé les idees del nostre treball i era una manera diferent d'aconseguir l'atenció de l'auditori des de l'inici, encara que sense mantenir-la durant tota l'estona d'exposició. S'insistia molt amb aquesta retroalimentació amb el públic, com per exemple, apropar-se més a ell mentre es parlava per afavorir una sensació de proximitat, ja que era un treball més aviat enfocat des de la perspectiva subjectiva.  La lògica comunicativa la vam tenir present per tal que tan una com l'altre parléssim pràcticament el mateix temps durant l'exposició. 

Fer aquest treball i visualitzar els dels meus companys, m'ha resultat molt enriquidor pel meu aprenentatge. En cada una de les sessions, se'ns lliurava un full amb unes pautes d'avaluació mútua per valorar a cada grup i al finalitzar les exposicions comentar-ho. Això et feia veure i agafar idees tècniques, aprendre dels seus elogis i a la vegada també dels errors. El fet de que fos des d'un punt de vista subjectiu era un gran avantatge, ja que estaves en un terreny el qual dominaves i et podies esplaiar més i exposar-ho d'una forma més natural sense estar pendent del full o de la pantalla. Al cap i a la fi, aquesta experiència també m'ha servit, a mi personalment, per posar a prova i en pràctica el meu aprenentatge tenint en compte totes les competències d'aquesta assignatura, definir les meves pròpies estratègies alhora d'exposar i de dissenyar una estructura, i alhora  coneixent-me una mica més