Aquesta darrera entrada del bloc serà una reflexió final dirigida a tot allò que he après aquest primer semestre en les assignatures que formen el Mòdul 4.
Iniciar aquest nou camí en les ciències de l'educació i centrant-me en les assignatures de GTIC i COED que he cursat aquest llarg semestre, m'està i m'ha resultant tot un gran aprenentatge i enriquiment, pel que fan els nous coneixements que vaig adquirint, i també a nivell personal, com són la coneixença dels meus punts forts i d'aquells no tan forts.
Per començar a l'assignatura de GTIC he pogut conèixer, no només l'existència sinó també com funcionen i s'utilitzen, programes d'Internet que no estaven en el meu bagatge inicial a principi de crus. Uns d'ells són el Voki, el Scoop.it o el Cloud Drive, els quals de ben segur que els tindré en compte i presents quan exerceixi la meva professió de mestra, ja que m'han resultat una bona eina per dur-la i fer-la conèixer en l'àmbit escolar.
M'agradaria fer referència també a un dels aspectes i eines més importants d'aquesta assignatura, el bloc. Aquest espai penjat a la xarxa prèviament ja el coneixia, però mai l'havia utilitzat. La veritat és que el fet d'haver treballat durant tot aquest semestre amb el bloc m'ha resultat un avantatge, pel fet de que anava plasmant les meves idees i els meus nous coneixements d'una manera ordenada que m'ha ajudat a organitzar, a relacionar i a sintetitzar molts conceptes i pensaments. A part de considerar-la una eina acadèmica per a la meva formació, en un futur pot arribar a convertir-se en una eina de treball on vagi recollint tots els projectes que vaig realitzant. D'aquesta manera puc intercanviar informació amb altres professionals, tot ajudant-los en les seves tasques i que, al mateix temps, em puguin donar algun que altre consell o idea, ja que d'aquesta manera ens anem enriquint i cultivant el nostre aprenentatge.
D'altra banda, voldria destacar un tema que està molt vigent actualment, les noves tecnologies, a les aules. Ara que ja tinc present el document de les Competències en les TIC dels docents, que va realitzar la UNESCO, puc dir que com a bons educadors que serem, no ens hem de conformar amb el que ja sapiguem, sinó que a mida que vagin evolucionant i avançant les noves tecnologies nosaltres, al mateix temps, també haurem de créixer professionalment al seu costat. I és que un aspecte del qual sóc molt conscient, és que un bon mestre mai se de deixar de formar. D'aquesta manera l'escola estarà connectada amb el món que la rodeja i els alumnes estaran més preparats per fer-li front i ser crítics amb tota aquella informació que està al seu abast.
Ara toca parlar de l'assignatura de COED. En aquesta he ampliat els meus coneixements sobre la llengua i els aspectes i característiques que la rodegen, sobretot remarcant la importància del llenguatge no verbal en les nostres vides.
Alhora, també he après que tenim a l'abast infinites maneres d'expressar allò que sentim, els nostres pensaments, idees...Durant aquest semestre he pogut experimentar amb aquestes noves formes d'expressió com són, per exemple, la fotografia, la recitació d'un poema, l'explicació d'un tema amb el qual et sentis identificat, etc. Totes elles m'han ajudat a conèixem més a mi mateixa i a saber quins aspectes he de millorar en relació a la meva futura professió. Al mateix temps, tot el treball realitzat entorn al llibre de "Com parlar bé amb públic" també m'ha funcionat en aquest últim aspecte. M'ha servit per de veure quines qualitats ja tinc i quines hem falten millorar, gràcies a les tècniques i consells que et dóna, per poder fer un bon discurs de manera que l'auditori es quedi amb les idees principals i amb un bon regust després de la presentació. Però la millor manera de progressar en aquest àmbit, de fer front als teus nervis i pors inicials, i de tenir més fluïdesa i naturalitat a l'hora de l'expressió, només s'adquireix a partir de realitzar moltes presentacions orals, com hem fet aquest semestre.
A l'igual que en la matèria de GTIC considero, com a futura mestra, que és important formar alumnes competents alhora d'escollir la informació, a COED recalco, també com a futura educadora, que s'ha de donar valor a la paraula, cuidar i enriquir el nostre llenguatge i vocabulari, que hem de ser i ensenyar a ser crítics davant a tota possible influència dels mitjans de comunicació, ser capaç de parlar amb públic de manera natural i, per finalitzar, cuidar de la nostra veu, un instrument de cadascú molt preuat que el tindrem durant tot el llarg de la nostra vida.
domingo, 12 de enero de 2014
Procés de composició textual
En aquesta entrada de la matèria de COED, parlaré del procés de composició textual, primer seguint el model d'esquema que van realitzar John R. Hayes i Linda Flower al 1981, i després mostrant el de Daniel Casany
Abans de tot cal dir que són dos models en els quals tot està lligat, interrelacionat i connectat entre sí com si es tractés d'un engranatge, es a dir, els diferents passos van lligats amb els altres. No es tracta d'un procés lineal, sinó que és complex, però no pas en el sentit de complicat que té la paraula, sinó perquè hi intervenen molts elements. Una altra característica és que tot depen de l'objectiu i de la situació comunicativa.
1. Planificació: és el procés reflexiu de presa de decisions per establir els objectius i recorre a una estratègia amb la qual recollirem, seleccionarem i ordenarem la informació.
Per fer-ho, cal fer una primera llegida a nivell de contingut per si és o no entenedor. Després, una segona llegida centrat-nos en la gramàtica, en l'estructura de les frases, etc.
Seguidament, mostro també un altre model creat per Daniel Casany. Per fer-ho, ell ho compara amb una recepta de cuina:
1. Situació de la comunicació: per exemple en un sopar haurem de saber que els hi agrada als nostres convidats, els seus gustos, quin nombre de gent vindrà, etc. En aquesta se'ns presenta un problema retòric, per tan, cal conèixer l'audiència i les seves preferències. Al mateix temps, també hem de tenir un propòsits presents: quin menú farem, és a dir, el text que es produirà o es va produint.
En funció del problema retòric decidirem quin text fer, ja sigui un debat, un text per convèncer...
2. Memòria a LL/T i a C/T: la memòria a llarg termini és aquella que es tracta del coneixement general que puguis tenir, tot allò que hi ha dins nostre gràcies a l'experiència, consells familiars... En canvi, la memòria a curt termini és aquella informació que has de consultar en llibres o en internet, ja que no ho recordes del tot. En el cas de la cuina seria mirar o no el llibre de receptes.
3. Procés reflexiu: fer una llista de tot el que es necessita per fer el sopar, ingredients, estris... Hem de recollir tota la nostra informació, seleccionar-la, classificar-la ordenar-la i organitzar-la segons els nostres objectius ja plantejats.
4. Procés d'escriptura: equivaldria al procés de redacció que he mencionat anteriorment a l'altre mètode.
5. Revisar: veure si el treball o la redacció planteja tot allò que es volia transmetre i es coordina amb els objectius proposats.
A continuació mostro una imatge on hi apareixen ambdós models relacionats:
Per finalitzar i concloure amb aquesta entrada, com a futura mestra penso que per elaborar un text se li ha de donar molta importància a aquest procés de creació. És lent i requereix tot un temps de dedicació amb el qual s'aprèn a estructurar les idees, a sintetitzar els coneixements i a millorar la teva competència lingüística.
Abans de tot cal dir que són dos models en els quals tot està lligat, interrelacionat i connectat entre sí com si es tractés d'un engranatge, es a dir, els diferents passos van lligats amb els altres. No es tracta d'un procés lineal, sinó que és complex, però no pas en el sentit de complicat que té la paraula, sinó perquè hi intervenen molts elements. Una altra característica és que tot depen de l'objectiu i de la situació comunicativa.
1. Planificació: és el procés reflexiu de presa de decisions per establir els objectius i recorre a una estratègia amb la qual recollirem, seleccionarem i ordenarem la informació.
- Anàlisi de la situació comunicativa: tipus de destinatari a qui vull escriure, el tema, els objectius i com ho vull escriure, és a dir, què tenir en compte (extensió i estructura).
- Recollida de la informació: pluja d'idees, documentació o recerca, resoldre les 6 W ( què qui, com, quan, on i per què).
- Selecció i ordenació de la informació: quina informació en quedem i quina no, ordenació d'idees, tècniques d'agrupació i d'ordenació perquè el text sigui eficaç.
- Estructura del text: se sol estructurar per paràgrafs, on cada un d'ells correspon a una idea.
- Els connectors: que fan la funció d'organitzar, senyalar i relacionar.
- Signes de puntuació
- Estil
Per fer-ho, cal fer una primera llegida a nivell de contingut per si és o no entenedor. Després, una segona llegida centrat-nos en la gramàtica, en l'estructura de les frases, etc.
Seguidament, mostro també un altre model creat per Daniel Casany. Per fer-ho, ell ho compara amb una recepta de cuina:
1. Situació de la comunicació: per exemple en un sopar haurem de saber que els hi agrada als nostres convidats, els seus gustos, quin nombre de gent vindrà, etc. En aquesta se'ns presenta un problema retòric, per tan, cal conèixer l'audiència i les seves preferències. Al mateix temps, també hem de tenir un propòsits presents: quin menú farem, és a dir, el text que es produirà o es va produint.
En funció del problema retòric decidirem quin text fer, ja sigui un debat, un text per convèncer...
2. Memòria a LL/T i a C/T: la memòria a llarg termini és aquella que es tracta del coneixement general que puguis tenir, tot allò que hi ha dins nostre gràcies a l'experiència, consells familiars... En canvi, la memòria a curt termini és aquella informació que has de consultar en llibres o en internet, ja que no ho recordes del tot. En el cas de la cuina seria mirar o no el llibre de receptes.
3. Procés reflexiu: fer una llista de tot el que es necessita per fer el sopar, ingredients, estris... Hem de recollir tota la nostra informació, seleccionar-la, classificar-la ordenar-la i organitzar-la segons els nostres objectius ja plantejats.
4. Procés d'escriptura: equivaldria al procés de redacció que he mencionat anteriorment a l'altre mètode.
5. Revisar: veure si el treball o la redacció planteja tot allò que es volia transmetre i es coordina amb els objectius proposats.
A continuació mostro una imatge on hi apareixen ambdós models relacionats:
 |
| Font: fotocòpia processos de composició textual. |
Per finalitzar i concloure amb aquesta entrada, com a futura mestra penso que per elaborar un text se li ha de donar molta importància a aquest procés de creació. És lent i requereix tot un temps de dedicació amb el qual s'aprèn a estructurar les idees, a sintetitzar els coneixements i a millorar la teva competència lingüística.
miércoles, 18 de diciembre de 2013
El nostre bon comunicador: Andreu Buenafuente
Aquesta entrada és la clàusula de l'activitat del bon comunicador que vam començar a setembre. Al llarg del semestre, a l'apartat modular, em anat treballant les diferents qualitats, habilitats i aptituds que caracteritzen a un comunicador com cal. Així doncs, l'activitat consistia en que, per petits grups, havíem de triar un personatge el qual complís una sèrie d'aquests requisits. L'objectiu de la tasca era treballar els continguts apresos a l'assignatura de COED, mitjançant l'ús de recursos i materials tractats a GITIC.
A finals d'octubre ja teniem escollida la personalitat que definia el perfil de bon comunicador, en el meu cas vam fer a Andreu Buenafuente. Abans de repartir-nos la feina i fer un seguiment més acurat del nostre comunicador, vam investigar per quins canals socials es movia, en els quals es notés més la seva presència, buscant en xarxes socials com Twitter, Facebook o Instagram; en mitjans de comunicació com la televisió i la ràdio; cercant informació sobre les seves publicacions tan diaris o revistes; examinar bolc i altres pàgines web, etc.
Un cop descobert, durant el mes de novembre i desembre ens vam aproximar encara més cap a l'Andreu Buenafuente, ja que cadascuna de nosaltres es va dedicar només a analitzar una secció per seleccionar la informació publicada i fer-ne una tria de la més rellevant.
Va caldre la posada en comú dels nostres punts de vista i un treball col·laboratiu envers a la valoració del bon comunicador triat, i alhora, per decidir com enfocar el treball als nostres companys.
Com a eina d'elaboració i de presentació del contingut recopilat, vam decidir crear un bloc de la seva imatge pública de Buenafuente, classificada i ordenada en diferents àmbits.
L'últim dia, el de l'exposició, una de nosaltres havia de parlar en nom del grup (durant un 3 o 4 minuts) i presentar els aspectes a destacar del nostre bon comunicador.
El fet de realitzar aquest treball, no m'ha aportat només l'oportunitat de conèixer més detalladament un personatge que sempre he admirat, sinó que a l'igual que a l'activitat d'identitat i territori, he pogut posar en pràctica tots els meus coneixements apresos dels continguts treballats a les dues assignatures. El que considero important també d'aquesta proposta és la síntesis de tota la informació, fent prèviament un acte de recerca i de selecció de tot el contingut trobat. I es que des del meu punt de vista opino que saber escollir la informació adequada, i sobretot fiable, és el més important alhora de fer qualsevol treball, ja que significa que ets crític i coherent en aquest món tan globalitzat i interaccionat.
Que es plantegi aquesta dinàmica entorn a un tema que interessi als alumnes suposa un grau més d'implicació, motivació i ganes de preparar-se l'activitat perquè surti el millor possible.
A finals d'octubre ja teniem escollida la personalitat que definia el perfil de bon comunicador, en el meu cas vam fer a Andreu Buenafuente. Abans de repartir-nos la feina i fer un seguiment més acurat del nostre comunicador, vam investigar per quins canals socials es movia, en els quals es notés més la seva presència, buscant en xarxes socials com Twitter, Facebook o Instagram; en mitjans de comunicació com la televisió i la ràdio; cercant informació sobre les seves publicacions tan diaris o revistes; examinar bolc i altres pàgines web, etc.
Un cop descobert, durant el mes de novembre i desembre ens vam aproximar encara més cap a l'Andreu Buenafuente, ja que cadascuna de nosaltres es va dedicar només a analitzar una secció per seleccionar la informació publicada i fer-ne una tria de la més rellevant.
Va caldre la posada en comú dels nostres punts de vista i un treball col·laboratiu envers a la valoració del bon comunicador triat, i alhora, per decidir com enfocar el treball als nostres companys.
Com a eina d'elaboració i de presentació del contingut recopilat, vam decidir crear un bloc de la seva imatge pública de Buenafuente, classificada i ordenada en diferents àmbits.
L'últim dia, el de l'exposició, una de nosaltres havia de parlar en nom del grup (durant un 3 o 4 minuts) i presentar els aspectes a destacar del nostre bon comunicador.
 |
| http://www.hola.com/noticias-de-actualidad/15-11-2013/104395/famosos/ |
Que es plantegi aquesta dinàmica entorn a un tema que interessi als alumnes suposa un grau més d'implicació, motivació i ganes de preparar-se l'activitat perquè surti el millor possible.
Recitem un poema
Fa unes setmanes a classe de COED vam iniciar el camí cap a la recitació d'un poema que sigui significatiu per nosaltres.
A partir de l'article de Joan Duran, on es planteja per què callen els poetes, vam començar a tractar el tema de la poesia per desenvolupar aquesta dinàmica. Així doncs, per què serveix la poesia? el llenguatge poètic està al nivell de les nostres emocions, ja que té la capacitat de fer-te crear imatges, en el teu enteniment, que l'escriptura no dóna. En el passat els poemes eren l'arma més forta, no només alhora d'expressar sentiments i emocions, sinó que també era una manera de criticar i reivindicar-se contra tot allò amb que no s'estava d'acord. Actualment no és així, ja que han aparegut noves formes d'expressió que han deixat en un segon lloc el paper de la poesia per fer-se notar i expressar-se tan individualment com col·lectivament. Aquest autor afirma aquest fet, on s'amaga aquesta poesia revolucionària, cívica i popular que reclami la veu d'un poble.
Se sap que un poema està ben recitat o que un persona recita molt bé quan provoca un sentiment al lector. Els canals pels quals entra la poesia no són els mateixos que en l'escriptura o el teatre. Aquesta entra mitjançant musicalitat de la veu llegida o recitada, de la melodia present en els versos, etc. Però apart d'aquestes vies més cognitives també penetra a través de la pell i les emocions.
Per recitar un poema és important que aquest t'aporti un creixement personal, que et respongui a preguntes o que pugui expressar el que se sent el que nosaltres no sabem dir amb pròpies paraules. Sinó es creu el que s'està dient, no sortirà amb sentiment i per tan no serà creïble. La mestra, a part de donar-nos els consells anteriors, ens va proposar algunes tècniques per la preparació de la recitació: en primer lloc s'ha de memoritzar bé el poema i repetir-lo fent fins hi tot una activitat mecànica. Una vegada ja te'l saps has de trobar l'entonació adequada, és a dir, llegir-lo atentament i saber quan creix, quan decreix, el ritme la melodia i finalment l'entonació. A continuació us mostro el poema que vaig escollir per recitar a classe, s'anomena El separat i l'autor és de Joan Vinyoli:
EL SEPARAT
Sé l’altre sols, vull l’altre fins no ser
jo sinó ell, i gosaria més.
Diuen: Ets foll de conrear l’excés,
queda’t a l’hort dessota d’un fruiter.
Roques amunt, al cim de l’espadat,
el solitari parla amb el profund,
Diuen: No val sinó la veu del munt.
Jo m’arbro sol i sóc el separat.
He posseït el matinal atzur
i la secreta vermellor de l’or,
però quan venç el tenebrós conjur,
sempre abocat als alts penya-segats,
la por i el crit dels vents arremorats
em fan clamar cap a l’Ocell més fort.
A les escoles, generalment, no se sol practicar la poesia pel simple fet que mostra una densitat complexa alhora d'entendre-la o escriure-la. Tot i això, des del punt de vista de futura mestra opino que llegir i escriure poesia a l'escola és una activitat molt important i enriquidora per als nens. D'una banda, perquè fomenta la creativitat, l'expressió personal de cadascú i, el descobriment i el treball d'una nova manera d'utilitzar el llenguatge per exterioritzar els teus pensaments. D'altra banda, també crec que al mateix temps genera un exercici cognitiu i ajuda a coneixes a un mateix, a reflexionar i a interpretar les paraules, és a dir, a donar-li un sentit o un altre segons el que se'ns passi per la ment.
A partir de l'article de Joan Duran, on es planteja per què callen els poetes, vam començar a tractar el tema de la poesia per desenvolupar aquesta dinàmica. Així doncs, per què serveix la poesia? el llenguatge poètic està al nivell de les nostres emocions, ja que té la capacitat de fer-te crear imatges, en el teu enteniment, que l'escriptura no dóna. En el passat els poemes eren l'arma més forta, no només alhora d'expressar sentiments i emocions, sinó que també era una manera de criticar i reivindicar-se contra tot allò amb que no s'estava d'acord. Actualment no és així, ja que han aparegut noves formes d'expressió que han deixat en un segon lloc el paper de la poesia per fer-se notar i expressar-se tan individualment com col·lectivament. Aquest autor afirma aquest fet, on s'amaga aquesta poesia revolucionària, cívica i popular que reclami la veu d'un poble.
Se sap que un poema està ben recitat o que un persona recita molt bé quan provoca un sentiment al lector. Els canals pels quals entra la poesia no són els mateixos que en l'escriptura o el teatre. Aquesta entra mitjançant musicalitat de la veu llegida o recitada, de la melodia present en els versos, etc. Però apart d'aquestes vies més cognitives també penetra a través de la pell i les emocions.
Per recitar un poema és important que aquest t'aporti un creixement personal, que et respongui a preguntes o que pugui expressar el que se sent el que nosaltres no sabem dir amb pròpies paraules. Sinó es creu el que s'està dient, no sortirà amb sentiment i per tan no serà creïble. La mestra, a part de donar-nos els consells anteriors, ens va proposar algunes tècniques per la preparació de la recitació: en primer lloc s'ha de memoritzar bé el poema i repetir-lo fent fins hi tot una activitat mecànica. Una vegada ja te'l saps has de trobar l'entonació adequada, és a dir, llegir-lo atentament i saber quan creix, quan decreix, el ritme la melodia i finalment l'entonació. A continuació us mostro el poema que vaig escollir per recitar a classe, s'anomena El separat i l'autor és de Joan Vinyoli:
EL SEPARAT
 |
| http://llengilitcat.blogspot.com.es/2010/06/sobre -el-joan-vinyoli-adrecat.html |
jo sinó ell, i gosaria més.
Diuen: Ets foll de conrear l’excés,
queda’t a l’hort dessota d’un fruiter.
Roques amunt, al cim de l’espadat,
el solitari parla amb el profund,
Diuen: No val sinó la veu del munt.
Jo m’arbro sol i sóc el separat.
He posseït el matinal atzur
i la secreta vermellor de l’or,
però quan venç el tenebrós conjur,
sempre abocat als alts penya-segats,
la por i el crit dels vents arremorats
em fan clamar cap a l’Ocell més fort.
A les escoles, generalment, no se sol practicar la poesia pel simple fet que mostra una densitat complexa alhora d'entendre-la o escriure-la. Tot i això, des del punt de vista de futura mestra opino que llegir i escriure poesia a l'escola és una activitat molt important i enriquidora per als nens. D'una banda, perquè fomenta la creativitat, l'expressió personal de cadascú i, el descobriment i el treball d'una nova manera d'utilitzar el llenguatge per exterioritzar els teus pensaments. D'altra banda, també crec que al mateix temps genera un exercici cognitiu i ajuda a coneixes a un mateix, a reflexionar i a interpretar les paraules, és a dir, a donar-li un sentit o un altre segons el que se'ns passi per la ment.
martes, 17 de diciembre de 2013
La metàfora de Charles Crook:
En aquesta entrada parlaré de les 4 metàfores que se li han atès a l'ordinador per utilitzar-lo de 4 maneres diferents dins de l'aula.
1. La metàfora tutorial: l'ordinador com un tutor.
La primera metàfora parla sobre l'ordinador com a model reproductor tradicional del procés d'ensenyament i d'aprenentatge. Es comença a parlar d'ella ja cap als anys 50, on s'entenen els ordinadors com unes màquines d'ensenyar, per instruir als alumnes i ajudar-los en el seu aprenentatge.
S'estableix una interacció entre l'ordinador i l'alumne, quan l'alumne respon les les preguntes que li planteja l'ordinador i aquest l'avalua; entre ordinador i mestre, ja que el docent crea aquests programes d'exercici i de pràctica, tenint en compte la individualització del procés d'aprenentatge, com es formulen les preguntes i, la presentació de la informació que sigui significativa per l'alumne. Per últim interaccionen mestre, alumne i ordinador a la vegada, ja que el docent valora els continguts que ha après l'alumne mitjançant els continguts que el nen ha abocat en l'ordinador. Un clar exemple d'aquest programa és el Jclic on hi trobem trencaclosques, aplicats a dibuixos,poesia, llengua,matemàtiques, memòria; associacions, com per exemple dels temps verbals, etc. A la part inferior de la pantalla surten el nombre d'encerts, el temps que he trigat i els intens que ha fet l'alumne en una activitat. Tots aquest es queden registrats, per tal que el professor pugui fer després la valoració del que ha fet l'alumne.
2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com un alumne.
En aquest cas és el nen qui controla l'ordinador, en el qual ell doni instruccions a l'ordinador per indicar-li les feines a fer. Cap als anys 60 Seymour Papert va crear el concepte de Micromon, que consisteix en que l'alumne construeixi idees a partir de l'experimentació en un ambient d'aprenentatge i seguit d'una fase de reflexió posteriorment. Un exemple de programació de llenguatge logo i objecte gràfic seria el micromon anomenat Tortuga. Papert defensa que l'ensenyament prematur comporta que el nen no aprengui ni descobreixi per ell mateix, és per això que aquest programa consisteix en la resolució de problemes mitjançant la recerca, la invenció i el descobriment d'estratègies per afrontar-lo. Una innovació d'aquest tipus de programa és el Scratch, que alhora també et permet crear històries, dibuixos, jocs interactius...
3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com un simulador.
Aquesta tercera funció de l'ordinador és semblant a l'anterior però amb un pas més endavant. L'aprenentatge per descoberta segueix vigent però d'una forma molt més rebaixat i limitat, pel simple fet que l'alumne no pot introduir noves variables. Aquest fet suposa una promoció de la reflexió i l'acció en un entorn sempre vetat amb noves propostes de hipòtesis, que provoca interpretacions mal formulades que s'allunyen molt del món real. Un cas de l'ordinador com a simulador el trobem en el programa Crayon Physics, on els alumnes poden dibuixar objectes que es mouran d'una manera natural seguint els paràmetres de les lleis físiques, com per exemple la de gravetat.
4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com una eina.
Amb aquesta es pretén que els infants, des de ben petits, es familiaritzin amb eines de suport a la comunicació amb les quals puguin gestionar i organitzar informació. Una avantatge és que aquestes eines només són un complement o un amplificador de l'experiència, és a dir, no substitueixen directament als materials reals.
M'ha resultat interessant el fet de saber les diferents maneres de com es pot utilitzar un ordinador dins l'àmbit escolar, ja que opino que em servirà molt com a futura mestra alhora d'introduir, no només ordinadors sinó que també altres noves tecnologies, en una classe de manera que hi hagi una interacció entre els tres agents presents: mestre,alumne i ordinador (o altres eines). El que és cert, és que un aparell tecnològic mai haurà ni podrà substituir a un docent. El fet que el paper del mestre quedés en segon lloc seria un gran error, ja que no s'establiria aquesta relació entre mestre-alumne a nivell personal i social. És imprescindible la figura del mestre, davant les noves tecnologies, sobretot a nivell pedagògic, perquè et guia en el seu utillatge d'una forma correcta i adequada.
1. La metàfora tutorial: l'ordinador com un tutor.
La primera metàfora parla sobre l'ordinador com a model reproductor tradicional del procés d'ensenyament i d'aprenentatge. Es comença a parlar d'ella ja cap als anys 50, on s'entenen els ordinadors com unes màquines d'ensenyar, per instruir als alumnes i ajudar-los en el seu aprenentatge.
S'estableix una interacció entre l'ordinador i l'alumne, quan l'alumne respon les les preguntes que li planteja l'ordinador i aquest l'avalua; entre ordinador i mestre, ja que el docent crea aquests programes d'exercici i de pràctica, tenint en compte la individualització del procés d'aprenentatge, com es formulen les preguntes i, la presentació de la informació que sigui significativa per l'alumne. Per últim interaccionen mestre, alumne i ordinador a la vegada, ja que el docent valora els continguts que ha après l'alumne mitjançant els continguts que el nen ha abocat en l'ordinador. Un clar exemple d'aquest programa és el Jclic on hi trobem trencaclosques, aplicats a dibuixos,poesia, llengua,matemàtiques, memòria; associacions, com per exemple dels temps verbals, etc. A la part inferior de la pantalla surten el nombre d'encerts, el temps que he trigat i els intens que ha fet l'alumne en una activitat. Tots aquest es queden registrats, per tal que el professor pugui fer després la valoració del que ha fet l'alumne.
2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com un alumne.
En aquest cas és el nen qui controla l'ordinador, en el qual ell doni instruccions a l'ordinador per indicar-li les feines a fer. Cap als anys 60 Seymour Papert va crear el concepte de Micromon, que consisteix en que l'alumne construeixi idees a partir de l'experimentació en un ambient d'aprenentatge i seguit d'una fase de reflexió posteriorment. Un exemple de programació de llenguatge logo i objecte gràfic seria el micromon anomenat Tortuga. Papert defensa que l'ensenyament prematur comporta que el nen no aprengui ni descobreixi per ell mateix, és per això que aquest programa consisteix en la resolució de problemes mitjançant la recerca, la invenció i el descobriment d'estratègies per afrontar-lo. Una innovació d'aquest tipus de programa és el Scratch, que alhora també et permet crear històries, dibuixos, jocs interactius...
3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com un simulador.
Aquesta tercera funció de l'ordinador és semblant a l'anterior però amb un pas més endavant. L'aprenentatge per descoberta segueix vigent però d'una forma molt més rebaixat i limitat, pel simple fet que l'alumne no pot introduir noves variables. Aquest fet suposa una promoció de la reflexió i l'acció en un entorn sempre vetat amb noves propostes de hipòtesis, que provoca interpretacions mal formulades que s'allunyen molt del món real. Un cas de l'ordinador com a simulador el trobem en el programa Crayon Physics, on els alumnes poden dibuixar objectes que es mouran d'una manera natural seguint els paràmetres de les lleis físiques, com per exemple la de gravetat.
4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com una eina.
Amb aquesta es pretén que els infants, des de ben petits, es familiaritzin amb eines de suport a la comunicació amb les quals puguin gestionar i organitzar informació. Una avantatge és que aquestes eines només són un complement o un amplificador de l'experiència, és a dir, no substitueixen directament als materials reals.
Proposa noves possibilitats expressives, l'ordinador se situa al mig de la realitat i de les persones, ja que d'aquesta manera es relacionen les activitats proposades pels alumnes amb les experiències de la vida diària.
Una vegada sabem utilitzar l'ordinador, per a feines més quotidianes típiques de la rutina, ens podem dedicar més a aspectes de reflexió, descoberta, creació o e construcció. |
| https://pauls.blogs.uv.es/page/18/ |
lunes, 16 de diciembre de 2013
Llenguatge digital: el power point
Després de la lectura de l'aticle de Jordi Llovet, anomenat 12 propostes d'ús creatiu i multimedial del programa PowerPoint, explicaré quin són els punts forts i punts febles d'aquesta eina.
Per començar, el Power Point és un programa creat per desenvolupar un tema d'una forma dinàmica i estètica visualment amb diversos materials que et proporciona aquest mateix. Un cop acabat el Power Point s'exposa a un públic mitjançant la presentació de cada una de les diapositives o transparències. Aquestes diapositives es poden crear amb diferent material com el text, fotos, il·lustracions, taules, dibuixos, gràfics i pel·lícules. Alhora també les podem animar amb efectes de so i moviment.
Algunes avantatges que podem destacar del Power Point són:
1.Permet manipular el text, els vídeos, imatges, i altres objectes.
2.Es pot representar en pantalles grans, fet que provoca que el públic estigui més atent; no necessita internet.
3.És senzill d'utilitzar des d'un primer moment.
4.Les presentacions són ràpides de crear i tens una àmplia opció de visualitzacions i efectes.
5.Es poden imprimir.
Per altra banda, també hi he trobat alguns inconvenients com:
1. Les explicacions són molt jeràrquiques i es pot perdre el fil de la presentació.
2. Abús d'incorporació del efectes visuals, lletra o imatges.
3. Que la presentació depengui d'aquesta eina, és a dir, que l'orador només presti atenció al Powe Point i deixi de ser un element de suport.
Seguidament he compartit un Power Point, a través del programa SlideShare, on mostro les característiques que té un power point ben fet i un de mal fet.
Per començar, el Power Point és un programa creat per desenvolupar un tema d'una forma dinàmica i estètica visualment amb diversos materials que et proporciona aquest mateix. Un cop acabat el Power Point s'exposa a un públic mitjançant la presentació de cada una de les diapositives o transparències. Aquestes diapositives es poden crear amb diferent material com el text, fotos, il·lustracions, taules, dibuixos, gràfics i pel·lícules. Alhora també les podem animar amb efectes de so i moviment.
Algunes avantatges que podem destacar del Power Point són:
1.Permet manipular el text, els vídeos, imatges, i altres objectes.
2.Es pot representar en pantalles grans, fet que provoca que el públic estigui més atent; no necessita internet.
3.És senzill d'utilitzar des d'un primer moment.
4.Les presentacions són ràpides de crear i tens una àmplia opció de visualitzacions i efectes.
5.Es poden imprimir.
Per altra banda, també hi he trobat alguns inconvenients com:
1. Les explicacions són molt jeràrquiques i es pot perdre el fil de la presentació.
2. Abús d'incorporació del efectes visuals, lletra o imatges.
3. Que la presentació depengui d'aquesta eina, és a dir, que l'orador només presti atenció al Powe Point i deixi de ser un element de suport.
Seguidament he compartit un Power Point, a través del programa SlideShare, on mostro les característiques que té un power point ben fet i un de mal fet.
Com s’ha de fer un bon power point from AlbaSM3
Com ha reflexió final he introduït nous avantatges i inconvenients que considero més rellevants,seguint els anteriors, aplicant-los en l'àmbit escolar.
Avantatges:
-Li permet tenir al professors i als alumnes les idees més ordenades o els aspectes més importants ben estructurats, fet que també agraeixen els alumnes o els companys.
- L'alumne pot explotar al màxim els seus recursos i eines tecnològiques que coneix.
-Serveix com a guia i suport, tan per l'estudiant com pel mestre, quan es duu a terme una presentació o explicació.
-Al ser visualment estètic, capta l'atenció i desperta l'interès cap a la temàtica que s'està donant en aquell moment.
-Pot arribar a ser un mètode per desenvolupar la creativitat (a nivell de disseny) i a sintetitzar i organitzar les idees d'una temàtica.
Inconvenients:
-Els alumnes es poden limitar a llegir la pantalla i no escoltar el que s'està explicant.
-L'alumne es pot convertir en un agent passiu i la pantalla en un agent actiu, és a dir, el Power Point és el centre i el que dirigeix la classe.
- L'ús del Power Point no interacciona d'una manera interactiva i dinàmica on hi participin alumnes i mestres a la vegada.
Com ha reflexió final he introduït nous avantatges i inconvenients que considero més rellevants,seguint els anteriors, aplicant-los en l'àmbit escolar.
Avantatges:
-Li permet tenir al professors i als alumnes les idees més ordenades o els aspectes més importants ben estructurats, fet que també agraeixen els alumnes o els companys.
- L'alumne pot explotar al màxim els seus recursos i eines tecnològiques que coneix.
-Serveix com a guia i suport, tan per l'estudiant com pel mestre, quan es duu a terme una presentació o explicació.
-Al ser visualment estètic, capta l'atenció i desperta l'interès cap a la temàtica que s'està donant en aquell moment.
-Pot arribar a ser un mètode per desenvolupar la creativitat (a nivell de disseny) i a sintetitzar i organitzar les idees d'una temàtica.
Inconvenients:
-Els alumnes es poden limitar a llegir la pantalla i no escoltar el que s'està explicant.
-L'alumne es pot convertir en un agent passiu i la pantalla en un agent actiu, és a dir, el Power Point és el centre i el que dirigeix la classe.
- L'ús del Power Point no interacciona d'una manera interactiva i dinàmica on hi participin alumnes i mestres a la vegada.
domingo, 15 de diciembre de 2013
Bloom's taxonomy
La Taxonomya de Blomm explica d'una seogna manera el mètode que fa referència a les metàfores de crook, que hem vist en una entrada passada.
Aquesta és una nova que ens aproxima a l'activitat intel:lectual que desenvolupem a partir de les diferents feines que podem fer amb l'utillatge de les TIC.
A continuació, tenim la imatge per poder veure les diferències entre les habilitats cognitives originàries i les formulades l'any 2000.
Per concloure amb aquesta entrada, he penjat les eines i recursos en un quadre de Bloom, plasmant el que he après a l'assignatura de GITIC i basant-me en el model del 2008. Aquest m'ha servit com un recordatori del contingut après i que he anat fent al llarg de tot el semestre.
Aquesta és una nova que ens aproxima a l'activitat intel:lectual que desenvolupem a partir de les diferents feines que podem fer amb l'utillatge de les TIC.
Al llarg de la història, aquesta Taxonomia ha patit canvis. Per començar, primer va ser creada per Benjamin Bloom i altres col·laboradors, l'any 1956, per plantejar una escala que mesurés el coneixement dels alumnes i classificar les activitats educatives. Al principi la va inventar amb forma de substantius generals que marcaven el que havia de fer un alumne per assolir un coneixement determinat, és a dir, com construeix l'alumne el seu coneixement. Per fer-ho van diferenciar tres àmbits: afectius, psicomotor i cognitiu. S'ha de tenir present que inicialment només es tenia molt en compte el desenvolupament a nivell d'aprenentatge cognitiu i que el psicomotor no es va fer fins 4 anys més tard.
Al 2000 sorgeix la necessitat de revisar-lo i incorporar i substituir les accions en forma de verb com a fonament de les capacitats. Després, l'any 2008, on hi cal fer una mirada important atenció, es va fer una nova revisió i adaptació de la taula pel tema i la incorporació de les TIC. Amb aquest nou canvi es va passar a dir "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital".A continuació, tenim la imatge per poder veure les diferències entre les habilitats cognitives originàries i les formulades l'any 2000.
 |
| http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/ImagBloom.jpg |
Per concloure amb aquesta entrada, he penjat les eines i recursos en un quadre de Bloom, plasmant el que he après a l'assignatura de GITIC i basant-me en el model del 2008. Aquest m'ha servit com un recordatori del contingut après i que he anat fent al llarg de tot el semestre.
- Recordar: en aquesta primera habilitat, que és la basa de la piràmide, introduiria totes les eines que hem après al llarg de les sessions de l'assignatura de GITIC, ja que fa referència a l'aprenentatge i al recordatori de com s'utilitzen i perquè serveixen cada una. Per tan, hi tenim: el Twitter, el Bolc, el Prezzi, el Drive, el Scoop.it, el Voki, el Youtube i el Power Point.
- Comprendre: en aquesta segona habilitat hi el Voki, pel simple fet de que amb aquesta eina pots construir significats a partir de diferents tipus de funcions tan escrites com gràfiques o auditives.
- Aplicar: dins d'aquesta hi classifico l'eina del Drive. Pots utilitzar o dur a terme un procediment durant el desenvolupament d'una presentació, afegint gràfics, imatges, enllaços de webs, etc.
- Analitzar: dins aquesta habilitat hi introdueixo el Scoop.it i el Twitter, ja que crees temes i alhora descompons conceptes a partir d'una informació que t'interessa, i compartir-la amb els teus seguidors. Tots aquests s'interrelacionen entre si, amb una estructura completa o amb un propòsit determinat.
- Avaluar: en aquesta hi tenim els Blocs. Amb ells pots crear entrades, comentar en altres blocs, informar, reflexionar i escriure sobre temes del teu interès, sempre intentant que sigui amb una visió crítica i de sentit comú.
- Crear: dins aquesta última habilitat afegeixo els programes de Power Point, Prezi i YouTube. Juntes elements per formar tot un projecte que sigui coherent i funcional,al mateix temps que estiguin organitzats en un mateix patró o estructura.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)