Procés de composició textual

En aquesta entrada de la matèria de COED, parlaré del procés de composició textual, primer  seguint el model d'esquema que van realitzar John R. Hayes i Linda Flower al 1981, i després mostrant el de Daniel Casany
Abans de tot cal dir que són dos models en els quals tot està lligat, interrelacionat i connectat entre sí com si es tractés d'un engranatge, es a dir, els diferents passos van lligats amb els altres. No es tracta d'un procés lineal, sinó que és complex, però no pas en el sentit de complicat que té la paraula, sinó perquè hi intervenen molts elements. Una altra característica és que tot depen de l'objectiu i de la situació comunicativa.

1. Planificació: és el procés reflexiu de presa de decisions per establir els objectius i recorre a una estratègia amb la qual recollirem, seleccionarem i ordenarem la informació.

• Anàlisi de la situació comunicativa: tipus de destinatari a qui vull escriure, el tema, els objectius i com ho vull escriure, és a dir, què tenir en compte (extensió i estructura). 
• Recollida de la informació: pluja d'idees, documentació o recerca, resoldre les 6 W ( què qui, com, quan, on i per què).
• Selecció i ordenació de la informació: quina informació en quedem i quina no, ordenació d'idees, tècniques d'agrupació i d'ordenació perquè el text sigui eficaç.

2. Redacció: procés en el qual has d'aconseguir transformar les teves idees i pensaments en un text  o treball coherent i cohesionat. Hi podem distingir:

• Estructura del text: se sol estructurar per paràgrafs, on cada un d'ells correspon a una idea. 
• Els connectors: que fan la funció d'organitzar, senyalar i relacionar.
• Signes de puntuació
• Estil

3. Revisió: aquest últim pas del procés no l'hem de tenir mandra de fer, ja que hem d'examinar-lo per tal de modificar allò que cal corregir. És imprescindible perquè el teu text sigui excel·lent i eficaç.
Per fer-ho, cal fer una primera llegida a nivell de contingut per si és o no entenedor. Després, una segona llegida centrat-nos en la gramàtica, en l'estructura de les frases, etc.


Seguidament, mostro també un altre model creat per Daniel Casany. Per fer-ho, ell ho compara amb una recepta de cuina:

1. Situació de la comunicació: per exemple en un sopar haurem de saber que els hi agrada als nostres convidats, els seus gustos, quin nombre de gent vindrà, etc. En aquesta se'ns presenta un problema retòric, per tan, cal conèixer l'audiència i les seves preferències. Al mateix temps, també hem de tenir un propòsits presents: quin menú farem, és a dir, el text que es produirà o es va produint.
En funció del problema retòric decidirem quin text fer, ja sigui un debat, un text per convèncer...

2. Memòria a LL/T i a C/T: la memòria a llarg termini és aquella que es tracta del coneixement general que puguis tenir, tot allò que hi ha dins nostre gràcies a l'experiència, consells familiars... En canvi, la memòria a curt termini és aquella informació que has de consultar en llibres o en internet, ja que no ho recordes del tot. En el cas de la cuina seria mirar o no el llibre de receptes.

3. Procés reflexiu: fer una llista de tot el que es necessita per fer el sopar, ingredients, estris... Hem de recollir tota la nostra informació, seleccionar-la, classificar-la ordenar-la i organitzar-la segons els nostres objectius ja plantejats.

4. Procés d'escriptura: equivaldria al procés de redacció que he mencionat anteriorment a l'altre mètode.

5. Revisar: veure si el treball o la redacció planteja tot allò que es volia transmetre i es coordina amb els objectius proposats.

A continuació mostro una imatge on hi apareixen ambdós models relacionats:

Font: fotocòpia processos de composició textual.

Per finalitzar i concloure amb aquesta entrada, com a  futura mestra penso que per elaborar un text se li ha de donar molta importància a aquest procés de creació. És lent i requereix tot un temps de dedicació amb el qual s'aprèn a estructurar les idees, a sintetitzar els coneixements i a millorar la teva competència lingüística.