Aquesta darrera entrada del bloc serà una reflexió final dirigida a tot allò que he après aquest primer semestre en les assignatures que formen el Mòdul 4.
Iniciar aquest nou camí en les ciències de l'educació i centrant-me en les assignatures de GTIC i COED que he cursat aquest llarg semestre, m'està i m'ha resultant tot un gran aprenentatge i enriquiment, pel que fan els nous coneixements que vaig adquirint, i també a nivell personal, com són la coneixença dels meus punts forts i d'aquells no tan forts.
Per començar a l'assignatura de GTIC he pogut conèixer, no només l'existència sinó també com funcionen i s'utilitzen, programes d'Internet que no estaven en el meu bagatge inicial a principi de crus. Uns d'ells són el Voki, el Scoop.it o el Cloud Drive, els quals de ben segur que els tindré en compte i presents quan exerceixi la meva professió de mestra, ja que m'han resultat una bona eina per dur-la i fer-la conèixer en l'àmbit escolar.
M'agradaria fer referència també a un dels aspectes i eines més importants d'aquesta assignatura, el bloc. Aquest espai penjat a la xarxa prèviament ja el coneixia, però mai l'havia utilitzat. La veritat és que el fet d'haver treballat durant tot aquest semestre amb el bloc m'ha resultat un avantatge, pel fet de que anava plasmant les meves idees i els meus nous coneixements d'una manera ordenada que m'ha ajudat a organitzar, a relacionar i a sintetitzar molts conceptes i pensaments. A part de considerar-la una eina acadèmica per a la meva formació, en un futur pot arribar a convertir-se en una eina de treball on vagi recollint tots els projectes que vaig realitzant. D'aquesta manera puc intercanviar informació amb altres professionals, tot ajudant-los en les seves tasques i que, al mateix temps, em puguin donar algun que altre consell o idea, ja que d'aquesta manera ens anem enriquint i cultivant el nostre aprenentatge.
D'altra banda, voldria destacar un tema que està molt vigent actualment, les noves tecnologies, a les aules. Ara que ja tinc present el document de les Competències en les TIC dels docents, que va realitzar la UNESCO, puc dir que com a bons educadors que serem, no ens hem de conformar amb el que ja sapiguem, sinó que a mida que vagin evolucionant i avançant les noves tecnologies nosaltres, al mateix temps, també haurem de créixer professionalment al seu costat. I és que un aspecte del qual sóc molt conscient, és que un bon mestre mai se de deixar de formar. D'aquesta manera l'escola estarà connectada amb el món que la rodeja i els alumnes estaran més preparats per fer-li front i ser crítics amb tota aquella informació que està al seu abast.
Ara toca parlar de l'assignatura de COED. En aquesta he ampliat els meus coneixements sobre la llengua i els aspectes i característiques que la rodegen, sobretot remarcant la importància del llenguatge no verbal en les nostres vides.
Alhora, també he après que tenim a l'abast infinites maneres d'expressar allò que sentim, els nostres pensaments, idees...Durant aquest semestre he pogut experimentar amb aquestes noves formes d'expressió com són, per exemple, la fotografia, la recitació d'un poema, l'explicació d'un tema amb el qual et sentis identificat, etc. Totes elles m'han ajudat a conèixem més a mi mateixa i a saber quins aspectes he de millorar en relació a la meva futura professió. Al mateix temps, tot el treball realitzat entorn al llibre de "Com parlar bé amb públic" també m'ha funcionat en aquest últim aspecte. M'ha servit per de veure quines qualitats ja tinc i quines hem falten millorar, gràcies a les tècniques i consells que et dóna, per poder fer un bon discurs de manera que l'auditori es quedi amb les idees principals i amb un bon regust després de la presentació. Però la millor manera de progressar en aquest àmbit, de fer front als teus nervis i pors inicials, i de tenir més fluïdesa i naturalitat a l'hora de l'expressió, només s'adquireix a partir de realitzar moltes presentacions orals, com hem fet aquest semestre.
A l'igual que en la matèria de GTIC considero, com a futura mestra, que és important formar alumnes competents alhora d'escollir la informació, a COED recalco, també com a futura educadora, que s'ha de donar valor a la paraula, cuidar i enriquir el nostre llenguatge i vocabulari, que hem de ser i ensenyar a ser crítics davant a tota possible influència dels mitjans de comunicació, ser capaç de parlar amb públic de manera natural i, per finalitzar, cuidar de la nostra veu, un instrument de cadascú molt preuat que el tindrem durant tot el llarg de la nostra vida.
domingo, 12 de enero de 2014
Procés de composició textual
En aquesta entrada de la matèria de COED, parlaré del procés de composició textual, primer seguint el model d'esquema que van realitzar John R. Hayes i Linda Flower al 1981, i després mostrant el de Daniel Casany
Abans de tot cal dir que són dos models en els quals tot està lligat, interrelacionat i connectat entre sí com si es tractés d'un engranatge, es a dir, els diferents passos van lligats amb els altres. No es tracta d'un procés lineal, sinó que és complex, però no pas en el sentit de complicat que té la paraula, sinó perquè hi intervenen molts elements. Una altra característica és que tot depen de l'objectiu i de la situació comunicativa.
1. Planificació: és el procés reflexiu de presa de decisions per establir els objectius i recorre a una estratègia amb la qual recollirem, seleccionarem i ordenarem la informació.
Per fer-ho, cal fer una primera llegida a nivell de contingut per si és o no entenedor. Després, una segona llegida centrat-nos en la gramàtica, en l'estructura de les frases, etc.
Seguidament, mostro també un altre model creat per Daniel Casany. Per fer-ho, ell ho compara amb una recepta de cuina:
1. Situació de la comunicació: per exemple en un sopar haurem de saber que els hi agrada als nostres convidats, els seus gustos, quin nombre de gent vindrà, etc. En aquesta se'ns presenta un problema retòric, per tan, cal conèixer l'audiència i les seves preferències. Al mateix temps, també hem de tenir un propòsits presents: quin menú farem, és a dir, el text que es produirà o es va produint.
En funció del problema retòric decidirem quin text fer, ja sigui un debat, un text per convèncer...
2. Memòria a LL/T i a C/T: la memòria a llarg termini és aquella que es tracta del coneixement general que puguis tenir, tot allò que hi ha dins nostre gràcies a l'experiència, consells familiars... En canvi, la memòria a curt termini és aquella informació que has de consultar en llibres o en internet, ja que no ho recordes del tot. En el cas de la cuina seria mirar o no el llibre de receptes.
3. Procés reflexiu: fer una llista de tot el que es necessita per fer el sopar, ingredients, estris... Hem de recollir tota la nostra informació, seleccionar-la, classificar-la ordenar-la i organitzar-la segons els nostres objectius ja plantejats.
4. Procés d'escriptura: equivaldria al procés de redacció que he mencionat anteriorment a l'altre mètode.
5. Revisar: veure si el treball o la redacció planteja tot allò que es volia transmetre i es coordina amb els objectius proposats.
A continuació mostro una imatge on hi apareixen ambdós models relacionats:
Per finalitzar i concloure amb aquesta entrada, com a futura mestra penso que per elaborar un text se li ha de donar molta importància a aquest procés de creació. És lent i requereix tot un temps de dedicació amb el qual s'aprèn a estructurar les idees, a sintetitzar els coneixements i a millorar la teva competència lingüística.
Abans de tot cal dir que són dos models en els quals tot està lligat, interrelacionat i connectat entre sí com si es tractés d'un engranatge, es a dir, els diferents passos van lligats amb els altres. No es tracta d'un procés lineal, sinó que és complex, però no pas en el sentit de complicat que té la paraula, sinó perquè hi intervenen molts elements. Una altra característica és que tot depen de l'objectiu i de la situació comunicativa.
1. Planificació: és el procés reflexiu de presa de decisions per establir els objectius i recorre a una estratègia amb la qual recollirem, seleccionarem i ordenarem la informació.
- Anàlisi de la situació comunicativa: tipus de destinatari a qui vull escriure, el tema, els objectius i com ho vull escriure, és a dir, què tenir en compte (extensió i estructura).
- Recollida de la informació: pluja d'idees, documentació o recerca, resoldre les 6 W ( què qui, com, quan, on i per què).
- Selecció i ordenació de la informació: quina informació en quedem i quina no, ordenació d'idees, tècniques d'agrupació i d'ordenació perquè el text sigui eficaç.
- Estructura del text: se sol estructurar per paràgrafs, on cada un d'ells correspon a una idea.
- Els connectors: que fan la funció d'organitzar, senyalar i relacionar.
- Signes de puntuació
- Estil
Per fer-ho, cal fer una primera llegida a nivell de contingut per si és o no entenedor. Després, una segona llegida centrat-nos en la gramàtica, en l'estructura de les frases, etc.
Seguidament, mostro també un altre model creat per Daniel Casany. Per fer-ho, ell ho compara amb una recepta de cuina:
1. Situació de la comunicació: per exemple en un sopar haurem de saber que els hi agrada als nostres convidats, els seus gustos, quin nombre de gent vindrà, etc. En aquesta se'ns presenta un problema retòric, per tan, cal conèixer l'audiència i les seves preferències. Al mateix temps, també hem de tenir un propòsits presents: quin menú farem, és a dir, el text que es produirà o es va produint.
En funció del problema retòric decidirem quin text fer, ja sigui un debat, un text per convèncer...
2. Memòria a LL/T i a C/T: la memòria a llarg termini és aquella que es tracta del coneixement general que puguis tenir, tot allò que hi ha dins nostre gràcies a l'experiència, consells familiars... En canvi, la memòria a curt termini és aquella informació que has de consultar en llibres o en internet, ja que no ho recordes del tot. En el cas de la cuina seria mirar o no el llibre de receptes.
3. Procés reflexiu: fer una llista de tot el que es necessita per fer el sopar, ingredients, estris... Hem de recollir tota la nostra informació, seleccionar-la, classificar-la ordenar-la i organitzar-la segons els nostres objectius ja plantejats.
4. Procés d'escriptura: equivaldria al procés de redacció que he mencionat anteriorment a l'altre mètode.
5. Revisar: veure si el treball o la redacció planteja tot allò que es volia transmetre i es coordina amb els objectius proposats.
A continuació mostro una imatge on hi apareixen ambdós models relacionats:
 |
| Font: fotocòpia processos de composició textual. |
Per finalitzar i concloure amb aquesta entrada, com a futura mestra penso que per elaborar un text se li ha de donar molta importància a aquest procés de creació. És lent i requereix tot un temps de dedicació amb el qual s'aprèn a estructurar les idees, a sintetitzar els coneixements i a millorar la teva competència lingüística.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)