Una descripció completa

Hi ha moltes maneres de fer una descripció. La podem realitzar de moltes maneres diferents i originals, sigui des de composant una cançó, escrivint contes, novel·les, poesia, dissenyant poesia visual, muntant un vídeo, fins arribar a  altres propostes inimaginables.
Les últimes tres setmanes a classe de COED les hem dedicades a les descripcions. La professora ens va proposar de fer una activitat la qual es tractava d'escollir un o una company o companya de la nostra classe, que ens hagués cridat l'atenció des d'un primer moment, per fer-li una descripció completa. Aquest exercici consistia en fer una foto o vídeo i un relat escrit, d'aquesta persona amb la finalitat de que contestestessin a la pregunta: Qui ets tu?
En aquesta entrada explicaré el procediment que vaig dur a terme per realitzar aquesta descripció tant completa.

La noia a qui vaig triar com a model es diu Judith. La veritat es que no va ser fàcil elegir a un company de la meva classe ja que encara no ens coneixíem prou ni teniem suficient confiança. El que em va llençar a escollir-la va ser  perquè el primer dia que vaig parlar amb ella d'entrada em va semblar una mica distant, però quan ja portàvem una estona la meva percepció d'ella va canviar veient que era una noia molt agradable i desperta. Poc després vaig descobrir que tenia familiar italians, igual que una molt amiga meva, i aquest fet va ser el decisiu per descriure a la Judith.

Desemmmascarant

Òbviament per poder-li fer una descripció íntegra havia d'investigar més sobre la seva vida, com els seu caràcter, els gustos, els seus neguits, pors i il·lusions... I per fer-ho,  la millor via era recórrer a l' entrevista, com si es tractés d'una persona famosa i important. En aquesta, em vaig adonar que teniem moltes coses en comú, fet que em va motivar més al seguir amb l'activitat.
Tenia molta informació a la mà i moltes idees al cap per plasmar en la  fotografia la meva percepció de la Judith, però dissenyar el muntatge i la composició d'aquesta, va ser el que més feina i temps em va suposar ja que tenia moltes propostes a la ment però ni una de clara i concisa. Així que anant un a mica  al'aventura per  portar  el meu experiment a la realitat, vaig quedar amb ella un dia després de classe al parc de la Tamarita per fer-li la foto. Està clar que la meva visió de la fotografia me  l'havia idealitzat, ja que no  va funcionar la composició tal i com  l'esperava. Per sort la Judith és una petit artista a la que li agrada i en sap de fotografia i em va proposar de fer un bodegó amb els objectes que li havia dit de portar.
Una vegada a casa el que vaig fer és posar-hi algun que altre efecte amb el photoshop perquè és recalqués allò que jo volia ressaltar, i que a la vegada quedessin com a segona idea altres aspectes de la foto. El peu de foto també va ser un element difícil de definir ja que havia de resumir amb poques paraules el significat i el perquè de la  Finalment la imatge que us mostro en el bloc, va ser el resultat de la meva experiència com a fotògrafa el qual poc després vaig haver de presentar i explicar a classe. El relat escrit el vaig dur a terme al final de tot el procés de creació i familiarització amb la fotografia. 
La manera com la professora va dur a terme aquestes classes va ser molt dinàmica i entretinguda. Em va semblar una forma genial d'executar-les, ja que per fer-nos viure amb més emoció i interès el nostre paper d'artista, va dissenyar les dues sessions següents de COED ambientant l'aula com si es tractés d'una sala d'exposicions d'art. Les fotografies estaven penjades a les parets de la classe i cada autor, és a dir cada alumne, estava dempeus al costat de la corresponent. Els visitants s'anaven passejant per la sala guaitant les imatges i a continuació s'asseien a les cadires preparats perquè cada fotògraf expliqués la seva creació i el  procediment que havia dut a terme. Després es donava pas al torn de preguntes si n'havia sorgit alguna.

Per acabar l'entrada diré que aquesta activitat m'ha servit molt per desenvolupar la meva imaginació i  creativitat pel fet de que sigués una descripció diferent a totes les que havia fet fins ara. Això ha suposat que al mateix temps aprengués noves maneres d'expressió a través d'altres canals no tant quotidians. No havia de ser una descripció dient les característiques principals i que es veuen a simple vista, no, sinó que es tractava d'alguna cosa més complexa. Havia de fer arribar  a l'espectador  la meva concepció de la Judith,  transmeten com la veia des del meu punt de vista, triant el lloc, els objectes, els espais i els colors determinats perquè simbolitzessin de la millor forma possible el que volia expressar. Vaig quedar satisfeta del meu treball i penso que vaig aconseguir reflectir el que em transmitia la Judith en una foto.