Llenguatge digital: el Prezzi

El Prezi el defineixo com a una nova eina de dissenyar les  teves presentacions dels treballs, i organitzar, editar i compartir les teves idees, molt semblant al  Power Point,. Però quina diferència hi ha amb aquest? per començar s'hi accedeix i es crea a través d'un entorn online que funciona per jerarquies ja que consisteix en una sola finestra que es va movent seguint l'ordre de l'esquema que tu has marcat. És un editor més estètic, atractiu i dinàmic ja que pots sorprendre a l'espectador amb detalls que no es poden veure a simple vista. A la vegada  pots introduir imatges i vídeos, i utilitzar efectes com el zoom i escollir entre diversos tipus de lletra,colors, fondos de pantalla, estructura de l'esquema...
Seguidament explicaré el procés per crear un prezzi
1. S'accedeix a la web entrant a  prezi.com, on t'hi pots registrar o entrar al teu compte si ja en tens. Pots crear un usuari amb un correu de la institucuó educativa  per tenir una versió completa del prezzi i tutorial prezzi español. Exemple:@blanquerna.url.edu

2. Una vegada has introduït el teu usuari i contrasenya t'apareixen els prezis que tens guardats, tan siguin creats per tu o que els hagin compartit amb tu. Per dissenyar-ne un de nou has de prémer el botó "Nou prezi"

3. El tercer pas és seleccionar una de les plantilles que ens apareixen en pantalla, la qual serà l'esquema que determinarà el treball, i cliquem "elegir".

4. Seguidament ens apareixerà l'esquema que haguem triat on haurem de inserir un títol i començar a escriure les nostres idees.

5.Tenim l'alternativa de canviar i modificar la lletra (tipus,color,mida) tan sigui la del títol, subtítol o cos, només fent clic sobre "agregar text". A l'igual que altres programes també tens l'opció de desfer o refer l'acció prèvia.

6.Si premem sobre aquest marc circular apareixeran les seves propietats que en permetran moure'l a través de l'escriptori, reduir o augmentar la mida, girar-lo, etc. Dins d'aquest és on introduirem el nostre text, imatges, vídeos...

7. Dalt al centre de la pantalla hi tenim 3 opcions amb les quals hi podem treballar:

a.La primera "marc i feltxes" ens permet editar, crear i/o dissenyar el nostre esquema del prezi escollint l'ordre en que vols que aparegui, la direcció, remarcar les paraules o cites més significatives...
Dins d'aquests cercles es poden introduïr diferents marcs o "slide" per determinar l'ordre en que vols que surtin els conceptes o idees.




b. La segona opció és la que et permet inserir imatges, vídeos, enllaços, música, diagrames, que necessitis i vulguis per personalitzar el teu treball.

c. L'última opció es denomina "Temes" que consisteix escollir un disseny de l'esquema que t'ofereix el  mateix prezi o crear-lo tu mateix prement a "els teus temes" pel qual accediràs als teus aurxius.




8. Finalitzada la teva creació Prezi el pots compartir amb els companys que tu vulguis  i amb el món. També es pot penjar a través d'una xarxa social com el Facebook.

9. També tens altres opcions com descarregar-lo, guardar un còpia de seguretat o  en el cas de que no estiguis satisfet amb el teu prezi, existeix l'oportunitat de rectificar-lo

Per concloure el meu treball comparteixo amb vosaltres la  meva primera creació d'un prezi per què en tingueu un exemple. Estic orgullosa de com va quedar per ser una novella i iniciar-me en aquest tipus de programa. Penso que és una eina molt útil de cara al futur i sobretot pràctica, ja que a diferència del Power Point té molts avantatges, com per exemple, és més innovadora ja que pots tenir-lo a mà sempre i quan puguis accedir a internet, el fet de que es vagi guardant automàticament a mida que el compons, compartir-lo mitjançant la difusió del link i que puguin compartir amb tu altres prezis d'una manera ràpida, és més dinàmica i visualment més atractiva etc.
A l'inici pot ser que no t'entenguis amb com funcionen certes opcions. En el meu cas em va portar temps descobrir com programar l'ordre en que volia que em sortissin les caselles sense que es veiessin a l'inici.  Tot i això s'agafa seguretat i destresa amb el prezi mitjançant la pràctica ja que finalment és una eina fàcil i senzilla de manejar. Si feu clic aquí visualitzareu la meva creació de prezi de com fer panellets.

Una descripció completa

Hi ha moltes maneres de fer una descripció. La podem realitzar de moltes maneres diferents i originals, sigui des de composant una cançó, escrivint contes, novel·les, poesia, dissenyant poesia visual, muntant un vídeo, fins arribar a  altres propostes inimaginables.
Les últimes tres setmanes a classe de COED les hem dedicades a les descripcions. La professora ens va proposar de fer una activitat la qual es tractava d'escollir un o una company o companya de la nostra classe, que ens hagués cridat l'atenció des d'un primer moment, per fer-li una descripció completa. Aquest exercici consistia en fer una foto o vídeo i un relat escrit, d'aquesta persona amb la finalitat de que contestestessin a la pregunta: Qui ets tu?
En aquesta entrada explicaré el procediment que vaig dur a terme per realitzar aquesta descripció tant completa.

La noia a qui vaig triar com a model es diu Judith. La veritat es que no va ser fàcil elegir a un company de la meva classe ja que encara no ens coneixíem prou ni teniem suficient confiança. El que em va llençar a escollir-la va ser  perquè el primer dia que vaig parlar amb ella d'entrada em va semblar una mica distant, però quan ja portàvem una estona la meva percepció d'ella va canviar veient que era una noia molt agradable i desperta. Poc després vaig descobrir que tenia familiar italians, igual que una molt amiga meva, i aquest fet va ser el decisiu per descriure a la Judith.

Desemmmascarant

Òbviament per poder-li fer una descripció íntegra havia d'investigar més sobre la seva vida, com els seu caràcter, els gustos, els seus neguits, pors i il·lusions... I per fer-ho,  la millor via era recórrer a l' entrevista, com si es tractés d'una persona famosa i important. En aquesta, em vaig adonar que teniem moltes coses en comú, fet que em va motivar més al seguir amb l'activitat.
Tenia molta informació a la mà i moltes idees al cap per plasmar en la  fotografia la meva percepció de la Judith, però dissenyar el muntatge i la composició d'aquesta, va ser el que més feina i temps em va suposar ja que tenia moltes propostes a la ment però ni una de clara i concisa. Així que anant un a mica  al'aventura per  portar  el meu experiment a la realitat, vaig quedar amb ella un dia després de classe al parc de la Tamarita per fer-li la foto. Està clar que la meva visió de la fotografia me  l'havia idealitzat, ja que no  va funcionar la composició tal i com  l'esperava. Per sort la Judith és una petit artista a la que li agrada i en sap de fotografia i em va proposar de fer un bodegó amb els objectes que li havia dit de portar.
Una vegada a casa el que vaig fer és posar-hi algun que altre efecte amb el photoshop perquè és recalqués allò que jo volia ressaltar, i que a la vegada quedessin com a segona idea altres aspectes de la foto. El peu de foto també va ser un element difícil de definir ja que havia de resumir amb poques paraules el significat i el perquè de la  Finalment la imatge que us mostro en el bloc, va ser el resultat de la meva experiència com a fotògrafa el qual poc després vaig haver de presentar i explicar a classe. El relat escrit el vaig dur a terme al final de tot el procés de creació i familiarització amb la fotografia. 
La manera com la professora va dur a terme aquestes classes va ser molt dinàmica i entretinguda. Em va semblar una forma genial d'executar-les, ja que per fer-nos viure amb més emoció i interès el nostre paper d'artista, va dissenyar les dues sessions següents de COED ambientant l'aula com si es tractés d'una sala d'exposicions d'art. Les fotografies estaven penjades a les parets de la classe i cada autor, és a dir cada alumne, estava dempeus al costat de la corresponent. Els visitants s'anaven passejant per la sala guaitant les imatges i a continuació s'asseien a les cadires preparats perquè cada fotògraf expliqués la seva creació i el  procediment que havia dut a terme. Després es donava pas al torn de preguntes si n'havia sorgit alguna.

Per acabar l'entrada diré que aquesta activitat m'ha servit molt per desenvolupar la meva imaginació i  creativitat pel fet de que sigués una descripció diferent a totes les que havia fet fins ara. Això ha suposat que al mateix temps aprengués noves maneres d'expressió a través d'altres canals no tant quotidians. No havia de ser una descripció dient les característiques principals i que es veuen a simple vista, no, sinó que es tractava d'alguna cosa més complexa. Havia de fer arribar  a l'espectador  la meva concepció de la Judith,  transmeten com la veia des del meu punt de vista, triant el lloc, els objectes, els espais i els colors determinats perquè simbolitzessin de la millor forma possible el que volia expressar. Vaig quedar satisfeta del meu treball i penso que vaig aconseguir reflectir el que em transmitia la Judith en una foto.

Llenguatge digital: incorporació dels blocs a les aules

A classe de GTIC ens van posar un vídeo d'una conferència feta al 2008 i encapçalada per Anna Pérez, on es parlava sobre la incorporació de les noves tecnologies a la universitat.

Explicava que estem en un món on els avenços tecnològics es desenvolupen molt depressa i són molt importants per nosaltres, ja que formem part d'aquests canvis.

Ens endinsem cada dia en aquest món, i ho fem a nivell d'usuari, on ens comuniquem amb els amics compartint fotos, comentaris, etc, que podem trobar a la xarxa d'una manera molt fàcil.

Donava molta importància al fet de tenir present que l'àmbit educatiu ha canviat molt en els darrers anys, i com l'estructura educativa actualment està configurada amb l' escola del s.XIX, professorat del s. XX i alumnes dels s.XXI. No obstant, l'avantatge que tenen els mestres i estudiants en el dia d'avui és que tenim més eines (i cada vegada en tindrem més) per apropar-nos als alumnes i familiaritzar-nos amb les eines i recursos TIC.

Una d'aquestes eines innovadores ha estat i és el bloc, que evoluciona constantment, al mateix temps que internet i les noves tecnologies, des dels seus inicis:

De bon començament existia la web 1.0, era unidireccional on es creava una pàgina determinada i no hi existia una interacció directa entre creador i participants, ni tampoc es podia afegir gran quantitat de contingut i informació. Poc després va arribar un gran canvi que va consistir en l'aparició de la web 2.0, la qual era més cooperativa, informativa i on hi podien participar tant les persones que l'havien creat com les que no.

Abans de seguir amb l'explicació, ens hem de plantejar la pregunta: què és un bloc? un bloc és un espai penjat a la xarxa o una pàgina web on podem abocar les nostres reflexions, pensaments i el que anem aprenent. Pot ser monotemàtic, és a dir, que tan sols gira entorn d'un tema, o també multitemàtic. Les característiques que el diferencien d'altres pàgines web són, per exemple, que els usuaris poden participar, deixar comentaris i opinions en el teu, i viceversa.

A mesura que internet ha anat evolucionant,ho ha fet evidentment juntament amb els blocs.Per entrar en la temàtica del bloc, explicaré que és una via molt senzilla en la qual mestres i alumnes poden crear continguts tant textuals, multimèdies i audiovisuals. És una eina que a la vegada et permet ordenar les teves idees, els recursos i els apunts de les coses que vas aprenent. Pots disposar de molts i diversos gadgets que pots crear tu mateix. Els més útils i usats són, per exemple, el d'un apartat on apareguin pàgines web d'interès pels lectors o per tu mateix, el llistat d'enllaços d'altres blocs sobre la teva temàtica,

Logotip del blogger amb un disseny més modern .
http://singlemoeder.wordpress.com/

A la vegada que va sorgir el bloc, també la van acompanyar altres paraules relacionades amb aquest, com:
Blocaire (persona que crea i escriu a un bloc)
Blogosfera (idea de connexió entre blocs que treballen en la temàtica que tu estàs treballant, és a dir, la interacció entre diferents blocs).

Quan una persona crea un bloc, el que comença com un espai personal acaba sent un lloc públic, ja que està obert a qualsevol visita d'altres usuaris, els quals poden llegir i anar comentant. Això comporta que finalment acabis tenint respostes i opinions sobre les teves reflexions i intervencions, i que alhora quedis enxarxat o lligat a aquests usuaris perquè segueixes el seus blocs i reps les seves novetats.

Centrant-me en els usos dels blocs com a eina d'aprenentatge, aquest desenvolupa habilitats comunicatives com són l'escriptura, la lectura, l'expressió , el llenguatge. El fet que tu puguis interaccionar amb els mestres o alumnes, alhora que ells amb els seus companys, afavoreix a l'intercanvi de sabers, el contrast d'informació, l'ampliació del coneixement...en definitiva, és un punt a favor cap a l'enriquiment acadèmic i professional.

Després d'escoltar la conferència de l'Anna Pérez, repetint que és de l'any 2008, apareixien termes com "messenger",  "fotolog", "metroflog", entre d'altres. Recordo que em va sorprendre sentir aquests noms de programes ja que actualment no s'usen. Durant el seu temps van ser modes molt  populars, però  avui en dia ja no existeixen perquè es van deixar de fer servir i van ser reemplaçats a causa de la ràpida evolució d'internet i dels avenços tecnològics.Tots aquests programes jo els vaig fer servir, i la seva absència no l'he notat ja que els substituït per altres programes més innovadors que ara estan potser en el seu punt àlgid però que d'aquí un temps passaran a la història per la mateixa raó que els anteriors.

Aquest fet també m'ha fet pensar sobre l'ús de les noves tecnologies a l'escola i em sorgeixen algunes preguntes de cara a com fer front a tots aquests avenços d'una manera correcta. Vivim en un món on el llenguatge tecnològic està molt present i, ara parlant des del punt de vista d'una futura mestra, l'escola no pot seguir sent una realitat desconnectada del món; com a educadors hem de saber preparar els alumnes per la societat que els hi ha tocat viure donant un sentit d'ús didàctic i útil als nous programes d'internet i  fer que siguin crítics davant de tota la informació que està a l'abast i que no tan sols copiïn i enganxin. 

Per concloure la meva entrada opino que el bloc és una eina útil per un mestre, ja que pot compartir el seu dia a dia a l'escola, amb altres mestres i familiars, explicant el que consideri més rellevant com les activitats que es fan, els projectes, vídeos, imatges... Fent referència a les famílies dels infants crec que també és una via per mantenir una relació propera amb aquests perquè poden anar seguint el que fa el seu fill a l'escola.

Llenguatge digital: Editor de vídeos del Youtube

L'editor de videos del Youtube és una eina molt util que serveix per penjar i crear els teus videos directament en aquesta web, sense necessitat d'instal·lar te un programa per dissenyar els teus projectes. 
Per fer-ho has de seguir els passos següents:

1. Inicia sessió entrant al teu compte de Youtube, clicant la casella "accedir" situada la part superior dreta de la pàgina i introdueix el teu  nom d'usuari.



2. Una vegada dins fes clic a "subir video". I modifica la privadesa.

3. Fes clic a "editar" per pujar un vídeo.

4. Una vegada dins la pàgina, hi pots diferenciar tres parts:

• Pestanyes de video i audio:
• Storyboard: línia de temps on introduiràs els talls de videos i sons que hi vols posar.
• Pestanya de visualització: clicant al "play", pots veure el resultat de la teva creació abans de que sigui publicada.

5.Afegir fragments: 

• Clica la icona de la càmera per explorar les imatges. 
• Arrossega el fragment o la imatge seleccionada on hi posa "arrastra vídeos aquí para empezar a editar", situat a la part inferior de la línia temporal.

6. Retallar, allargar i tallar fragments: un cop e frafment se situa en l alínia temporal, pots controlar el seu temps de durada.

• Retallar: mou el ratolí sobre la línia temporal del fragment que vols escurçar. Arrossega el desplaçament cap al centre del vídeo per reduir la seva duració. 
• Allargar: a l'igual que per retallar, però arrossegant el desplaçament des de el centre del vídeo per allargar la duració. Si vols que es repeteixi la imatge arrossega més enllà de la duració inicial.
• Tallar: mou el ratolí damunt el vídeo  fes clica la icona "tijeras" i veuràs com apareixerà el marcador de fragments. Mou-lo cap a la posició que desitgis i torn a a prémer  el botó "tijeras" per tallar el fragment.

7. Afegir efectes: has de moure el curso damunt un fragment per que aparegui qualsevol de les opcions següents:

• Girar: el pots girar 90º
• Efectes: clica "mejoras de video" per millorar el color, la llum, estabilitzar la imatge i afegir filtres.
• Text: pots afegir text dins el fragment que tu vulguis.
• Càmera lenta: pots modificar la velocitat amb la qual es reprodueix el tall de video escollit.

8. Afegir música: fes clic a "nota musical" perquè es mostri la biblioteca de cançons, situat a la part superior esquerra de l'editor. Arrossega-la fins la línia temporal. Pots afegir més d'una pista al projecte.

9. Una vegada finalitzat el vídeo fes clic a "publicar". Per realitzar canvis pots comprova el "gestor de vídeos".

Aquest editor l'he descobert aquest any a la classe de GTIC i penso que és una eina molt útil ja que pots crear els teus vídeos des del mateix programa Yotube sense descarregar-te cap altre software. Tot i que presenta aquesta comoditat, des del meu punt de vista opino, com a futura mestra d'infantil que sóc, utilitzaré jo personalment aquesta eina per ensenyar els meus alumnes vídeos, cançons o dibuixos que els hi agradin, tot fomentant un aprenentatge més lúdic, dinàmic i entretingut. 

En el cas de que algun dia arribi a ser també mestra de primària, tot i que considero que és una eina molt senzilla i fàcil d'utilitzar que està a l'abast de tothom i és bo que els infants sàpiguen manejar aquest tipus de programa, el que faria jo seria presentar-los aquest editor de Youtube i  altres programes semblants i que ells mateixos escullin amb criteri quin dels dos prefereixen, ja que potser aquest editor queda una mica limitat a l'hora de voler personalitzar més el teu projecte. 

Per acabar l'entrada enllaço aquí un exemple d'un vídeo que hem editat unes companyes i jo per demostrar un nou aprenentatge adquirit.

Més enllà de la comunicació

Durant les últimes sessions de COED hem definit, diferenciat i entès d'una manera més àmplia el significat de llenguatge, llengua i competències comunicatives.

Llenguatge

M'agradaria començar parlant del que he après sobre el llenguatge. Tots ja sabem que el llenguatge és un mitjà de comunicació amb el qual transmetem i intercanviem informació i que alhora, és un instrument que ens permet organitzar, classificar, anomenar i ordenar el nostre entorn, conservar la memòria tan individual com col·lectiva, raonar les coses que pensem, expressar allò que som i mantenir un diàleg amb nosaltres mateixos reflexionant sobre les nostres pròpies vivències. 

Tanmateix el llenguatge és molt més que això. És una capacitat humana amb la qual naixem i que ens diferencia dels altres éssers vius. Un "do universal humà" que heretem des de fa milions d'anys per qüestions genètiques només pel simple fet de pertànyer a la nostra espècie. 
Aquesta facultat consisteix en un mecanisme d'adquisició del llenguatge (en anglès LAD, language acquisition device) que es posa en funcionament en el període d'embaràs. Durant el primer any de vida del nen, aquest mecanisme assoleix el màxim funcionament ja que té tots els sentits alerta per a rebre tots tipus d'estímuls i factors. És llavors quan l'infant està preparat i comença a descobrir, a observar i a assimilar l'estructura de la llengua. 

I què n'és del llenguatge que no surt amb forma de paraules? Després d'haver llegit el capítol Gramàtiques del silenci del llibre "La festa dels sentits" de Sebastià Serrano, sóc més conscient de com és d'important el llenguatge no verbal  i de com està present cada dia en les nostres vides. Sense ell seria impossible comunicar-nos els uns amb els altres, recordant que el feed-back entre les persones és d'un 93% repartit entre veu i signes no verbals.

Moltes vegades el passem per alt i pensem que el llenguatge verbal fa el paper més important en la comunicació, ja que ens informa sobre el que passa i com és l'exterior. Els nostres primers avantpassats ja utilitzaven aquest llenguatge no verbal per relacionar-se i expressar les seves emocions, actituds, gustos...i avui en dia encara ho continuem fent perquè és com transmetem de veritat allò que sentim en el nostre interior.
M'agrada el terme "nouvingut" que utilitza per definir el llenguatge verbal. Això em fa pensar que tot i haver-lo desenvolupat no som capaços de trobar les paraules que millor defineixin i expressin les nostres emocions.
Sobre l'engany, m'ha sorprès el fet de que estiguem dissenyats per detectar-lo i perquè ens el detectin, d'una manera intuïtiva i gairebé inconscient  encara que diguem amb paraules un discurs molt convincent i dissimulem molt bé, els nostres gestos, signes no verbal si manera d'actuar ens delaten ja que es contradiu amb el que estem dient.

Llengua
Abans de començar l'explicació sobre la llengua, voldria aclarir que els éssers humans no naixem amb una llengua concreta sinó amb la predisposició d'aprendre-la.

Se sap que al món hi ha aproximadament entre 3.500 i 4.000 (sense comptar dialectes) repartides entre 200 estats. I quin és el concepte de llengua? a classe la vam definir com un autèntic monument de la naturalesa, ja que funciona a la perfecció i té una estructura inequívoca, format per un conjunt de signes orals propis d'una comunitat que s'acostumen a reflectir en un codi escrit.
La llengua s'organitza en diversos nivells formats per unitats diferents:

• Pragmàtic: el discurs o text ha de tenir sentit. 
• Semàntic: és el significat de la frase o de l'oració.
• Sintàctic: es basa en l'estructura d'una llengua.
• Morfològic: fa referència als morfemes, idea dels masculins, femenins, singulars, plurals, les conjugacions verbals...
• Fonètic: pronunciació dels sons o fonemes de les paraules.

Una llengua es considera llengua quan aquests sis nivells tenen característiques pròpies i funcionen d'una manera organitzada.

Competències comunicatives
Al 1972 es va anomenar per primera vegada el concepte de competència comunicativa pels senyors Gumperz i Hymes, dient que és allò que un parlant necessita per saber comunicar-se de manera eficaç en diferents contextos culturalment significants de la societat, que et pots trobar al llarg de la vida. Dic d'una manera eficaç, ja que ha d'assolir l'objectiu que ens proposem. 
Per ser competents comunicativament parlant necessitem desenvolupar 4 tipus de coneixements i habilitats que són:

• Competència lingüística/gramatical: es refereix al domini del codi lingüístic i que s'ocupa del nivell fonològic (com funcionen els sons de la llengua), el nivell morfològic (estructura interna i formació de les paraules), nivell sintàctic (regles de la generació de frases) i nivell lèxic i semàntic.
• Competència sociolingüística: parlarem d'una manera o altra segons les regles socioculturals d'ús de la llengua, com per exemple, dir "bon profit" no és comú a tots els països. També té a veure amb els diferents registres que fem servir segons la situació dels participants o el que pretens dir.
• Competència discursiva: en qualsevol discurs s'han de combinar les formes gramaticals i els significats en qualsevol gènere. Per tant aquesta competència s'ocupa de: 

        -Cohesió de la forma: cada situació comunicativa demana un tipus de              discurs i a la vegada que tot el text es vegi com una unitat.

        -Coherència en el significat: intentar que les diferents frases no es                  contradiguin i que hi hagi continuïtat de la idea principal.

• Competència estratègica: tracte sobre les estratègies del llenguatge verbal i no verbal que s'utilitzen perquè la comunicació sigui més efectiva i per compensar les deficiències provocades per les limitacions i insuficiències que de vegades presenta.

Al ser éssers socials necessitem constantment comunicar-nos amb altres persones. Però no n'hi ha prou en saber parlar una llengua, sinó que és molt important expressar-se correctament en qualsevol situació, i per això és bàsic tenir una bona competència comunicativa.

Llenguatge digital: El cloud Drive

En aquesta tercera entrada del meu blog, parlaré del DRIVE. . 
 Aquest nou invent el definiré com a una espècie  núvol interactiu penjat a la xarxa on l'usuari pot accedir, guardar, penjar, compartir i crear  tots tipus d'arxius ja sigui una carpeta, un document, un dibuix, una presentació, un full de càlcul, un formulari, etc.
Hi pots accedir, sempre i quant tinguis internet i des de qualsevol lloc, entrant dins el teu gmail i anar a la pestanya on hi diu Drive o anar directament a la pàgina principal de Drive i introduir el teu compte i contrasenya. Una vegada dins trobaràs tots els teus arxius apunt per ser oberts i modificats sempre que tu vulguis. 
 Un gran avanatatge del Drive es que tens l'opsció d'escollir quines carpetes vols que estiguin compartides i quines vols que siguin privades. Les privades només les podras visualitzar, editar i comentar tu. En el cas de que hagis triat compartir, seràs el propietari del teu document i podràs escollir quines persones poden entrar dins el teu arxiu i al mateix temps si vols que l'editin, visualitzin o comentin. 
Alhora que tu pots convidar a altres usuaris, aquests també poden compartir arxius amb tu.
Un exemple de document compartit el podeu veure clicant aquí

http://news.softpedia.com/news/Amazon-s-Cloud-Drive-Desktop-C
lient-Finally-Adds-File-Sync-Like-Dropbox-342191.shtml

Per acabar diré que és un programa que no havia utilitzat mai fins ara ni a l'institut ni pel meu compte, però que l'he trobat molt interessant i sobretot molt pràctic.

http://www.informaticaibi.es/pendrives-8-gb/437-
pendrive-llave-8-gb-azul.html

Durant aquests dos últims anys de batxillerat m'ha acompanyat sempre un pendrive en totes les meves exposicions i treballs. És on hi tenia molts dels meus esforços i hores invertides guardades, i si alguna vegada se m'oblidava (que no em passava molt sovint) en algun lloc movia cel i terra per tornar-lo a tenir a les meves mans. Ara coneixent el Drive em sembla que ja no hauré d'estar pendent del pen i tindré una preocupació menys.

El bon comunicador.

Dijous passat a la classe vam definir que era per nosaltres i quins aspectes positius caracteritza a una persona per considerar-la una bona comunicadora. Després de que cadascú triés un personatge conegut i raonés perquè creia que era un bon comunicador, es van posar en comú i vam extreure una definició força completa.
Com a resposta a la pregunta, puc dir que per mi és aquella persona que des d'un principi ha de tenir molta seguretat en ella mateixa per poder transmetre  les seves idees d'una manera clara i concisa, que ha de saber escoltar i alhora fer preguntes, admetre el seus errors, adequar-se a la situació i connectar amb l'audiència. En l'àmbit lingüístic també considero que és important un bon lèxic, un llenguatge enriquit i amb una pronunciació i to de veu agradable i relaxat.
Personalment, com a oient jo valoro molt que el comunicador sigui enginyós i sàpiga treure la part positiva a les coses (sempre i quan sigui possible), que parli amb emoció i que sigui sincer, és a dir, no especuli ni exageri una resposta si no la sap amb certesa.
Per acabar, volia dir que també vaig aprendre que el concepte de  ser un/a bon/a comunicador/a depèn sobretot de l'auditori. S'ha de saber connectar amb el públic, investigant quines són les seves necessitats, que els preocupa, tenir empatia, entendre'ls i ser proper canviant algunes paraules com, per exemple, el "jo" amb el "vosaltres" i "nosaltres".

Fotografia de la pissarra de classe amb els noms de persones que consideraven bones comunicadores i al costat les raons pel qual les havíem escollit.