Recitem un poema

Fa unes setmanes a classe de COED vam iniciar el camí cap a la recitació d'un poema que sigui significatiu per nosaltres. 
A partir de l'article de Joan Duran, on es planteja per què callen els poetes, vam començar a tractar el tema de la poesia per desenvolupar aquesta dinàmica. Així doncs, per què serveix la poesia? el llenguatge poètic està al nivell de les nostres emocions, ja que té la capacitat de fer-te crear imatges, en el teu enteniment, que l'escriptura no dóna. En el passat els poemes eren l'arma més forta, no només alhora d'expressar sentiments i emocions, sinó que també era una manera de criticar i reivindicar-se contra tot allò amb que no s'estava d'acord. Actualment no és així, ja que han aparegut noves formes d'expressió que han deixat en un segon lloc el paper de la poesia per fer-se notar i expressar-se tan individualment com col·lectivament. Aquest autor afirma aquest fet, on s'amaga aquesta poesia revolucionària, cívica i popular  que reclami la veu d'un poble. 

Se sap que un poema està ben recitat o que un persona recita molt bé quan provoca un sentiment al lector. Els canals pels quals entra la poesia no són els mateixos que en l'escriptura o el teatre. Aquesta entra mitjançant musicalitat de la veu llegida o recitada, de la melodia present en els versos, etc. Però apart d'aquestes vies més cognitives també penetra a través de la pell i les emocions.
Per recitar un poema és important que aquest t'aporti un creixement personal, que et respongui a preguntes o que pugui expressar el que se sent el que nosaltres no sabem dir amb pròpies paraules. Sinó es creu el que s'està dient, no sortirà amb sentiment i per tan no serà creïble. La mestra, a part de donar-nos els consells anteriors, ens va proposar algunes tècniques per la preparació de la recitació: en primer lloc s'ha de memoritzar bé el poema i repetir-lo fent fins hi tot una activitat mecànica. Una vegada ja te'l saps  has de trobar l'entonació adequada, és a dir, llegir-lo atentament i saber quan creix, quan decreix, el ritme la melodia i finalment l'entonació. A continuació us mostro el poema que vaig escollir per recitar a classe, s'anomena El separat i l'autor és de Joan Vinyoli:

EL SEPARAT

http://llengilitcat.blogspot.com.es/2010/06/sobre
-el-joan-vinyoli-adrecat.html

Sé l’altre sols, vull l’altre fins no ser
jo sinó ell, i gosaria més.
Diuen: Ets foll de conrear l’excés,
queda’t a l’hort dessota d’un fruiter.

Roques amunt, al cim de l’espadat,
el solitari parla amb el profund,
Diuen: No val sinó la veu del munt.
Jo m’arbro sol i sóc el separat.

He posseït el matinal atzur
i la secreta vermellor de l’or,
però quan venç el tenebrós conjur,

sempre abocat als alts penya-segats,
la por i el crit dels vents arremorats
em fan clamar cap a l’Ocell més fort.

A les escoles, generalment, no se sol practicar la poesia pel simple fet que mostra una densitat complexa alhora d'entendre-la o escriure-la. Tot i això, des del punt de vista de futura mestra opino que llegir i escriure poesia a l'escola és una activitat molt important i enriquidora per als nens. D'una banda, perquè fomenta la creativitat, l'expressió personal de cadascú i, el descobriment i el treball d'una nova manera d'utilitzar el llenguatge per exterioritzar els teus pensaments. D'altra banda, també crec que al mateix temps genera un exercici cognitiu i ajuda a coneixes  a un mateix, a reflexionar i a interpretar les paraules, és a dir, a donar-li un sentit o un altre segons el que se'ns passi per la ment.

Digues de que parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Durant la setmana del 20 de novembre a les sessions de l'assignatura de COED, vam treballar les diferents parts de l'estructura que ha de tenir qualsevol bon discurs. Abans de començar diré que en el llibre de Com parlar bé en públic es diferencia el bon orador, o eficaç, del mal orador, ja que el primer va al gra i s'explica d'una forma transparent sabent molt bé el que vol dir al mateix temps que tracta el tema en totes les direccions fins a esgotar-lo. Això només s'aconsegueix si tenim un discurs ben definit i preparat. 
Pel que fa l'estructura, aquesta està acceptada a nivell universal i perfectament descrita. Tota presentació ha de tenir 3 parts diferenciades:

Introducció: (5-10% del temps) és la part on es presenta el tema del qual es parlarà  i els objectius. En aquesta, causem la primera impressió del públic i per això és fonamental preparar-se i estudiar bé les primeres frases, per a dues raons. La primera és el públic, ja que capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la. La segona és l'orador, en el que li aporta recursos en un moment crea una sensació de seguretat.
Existeixen una sèrie de fórmules introductòries o consells, que poden ajudar al conferenciant  a captar tal atenció de l'audiència i començar amb més bon peu:

1. Breu definició o comentari sobre el títol del tema.
2. Presentació dels objectius per motivar i centrar l'atenció dels oients.
3. Presentació del guió del treball.
4. Fer preguntes, és a dir, anticipar-se i  posar en boca teva les preguntes que pugui tenir els espectadors.
5. Lectura mental. Per fer això cal conèixer molt bé a qui t'adreces, ja que es tracta d'esmentar algunes preconcepcions hipotètiques de l'audiència. Exemple: Jo ja se que penseu que...
6. Mostrar dades o notícies per documentar allò de que parlaré seguidament.
7. Afirmació provocadora. Donar una opinió o dir una cosa que sigui impossible, atrevida...
8. Explicar una anècdota breu,  amb certa intriga, que condueixi cap al tema i tingui relació amb ell.

Vistes totes aquestes estratègies, en definitiva podem dir que no s'ha de subestimar la introducció sinó que se li ha de dedicar temps, energia i esforç.

Desenvolupament: (80-90% del temps) és el cos de la presentació i al mateix temps la part més extensa d'aquesta. S'ordenen lògicament, s'exposen i s'argumenten les idees principals segons l'objectiu del discurs. Podem distingir diferents formes d'estructura del desenvolupament segons les intencions del conferenciant. 
El primer és aquell que va dirigit a informar el públic:

1. Estructura descriptiva:
2. Estructura cronològica: ordena en el temps les diferents idees que s'han d'explicar.

En la segona hi podem trobar dues maneres de convèncer:

1. Inductiu: agafar un exemple d'un cas concret, i a partir d'aquest, anar parlant del tema que interessa.
2. Deductiu: d'allò abstracte o general ens anem a l'exemple concret.

Conclusions: (5-10% del temps) les conclusions són de tancament i la síntesi final del discurs. Fan la funció de síntesi de les idees principals, ofereix una visió global del missatge i ha de deixar una bona impressió final en les persones que l'han escoltat. S'ha de tenir present que tenen un efecte determinant en la fixació dels continguts, ja que durant el tancament poden haver-hi inspiracions que et sorgeixin en aquell moment que no estiguin previstes.
A l'igual que a la introducció, també tenim una sèrie d'estratègies i fórmules per les conclusions:

1. Repetir la introducció, reprendre aquella pregunta que creus important.
2. Resumir els punts principals
3. Invitació a l'acció, fer participar als oients.
4. Anunci d'un esdeveniment futur.
5. Fer una promesa.
6. Apel·lar als sentiments, utilitzant la justícia, etc.
7. Agraïments.

Com que les persones som cognició i sobretot emoció, segons la impressió que haguem deixat, les nostres paraules de la conclusió tindran una percepció diferent.

Per finalitzar i resum l' l'estructura d'un discurs, l'orador, si vols que el seu missatge sigui captat, ha d'exposar les idees principals o més importants del tema quan el públic està en el punt de màxima atenció, és a dir al principi i al final de la presentació, o millor dit a la introducció i a la conclusió.

Dins de l'exposició d'un discurs, també es molt important el llenguatge que utilitzem i per això cal tenir present una sèrie patrons:
-La llengua ha de ser neutra, precisa i accessible. No ha d'estar marcada per cap tret oral/estètic, geogràfic, social, etc. No té res a veure amb la qüestió fonètica, sinó col·loquial.
-No hi ha d'haver influències de la prosa o la tècnica escrita de l'orador. És a dir, no parlar com escrius.
-Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
-Són necessaris els connectors lògics, que cohesionin el discurs i per tenir les idees ben relacionades, i els marcadors textuals, que marquin en el text l'ordre de les idees.

http://decodificarte.blogspot.com.es/2012/03/factores-de-la-comunicacion_474.html

Estic d'acord que per saber parlar bé davant un auditori és elemental tenir un guió personal de les idees i del plantejament bàsic del teu discurs. En aquesta reflexió m'agradaria parlar de la frase "Allò que comença bé ja esta mig acabat". Com a futura mestra i al llarg de tota la meva carrera hauré d'exposar moltes vegades davant d'un públic, i sé que per molt que l'assagi o me la prepari, mai sortirà al 100% com l'esperava. Aquesta cita em fa pensar que les introduccions per curtes que siguin s'han de treballar i no passar-les per alt. Començar amb bon peu els primers minuts d'una exhibició és bàsic. El fet de començar és potser un dels instants potser més insegurs de l'exposició, però t'has de mantenir ferm i llençar-te de la manera més natural per tirar endavant amb la teva explicació i per poder-li causar una bona impressió al públic que com ja sabem és el més important. 

La veu, el nostre instrument comunicatiu

El dia 27 de novembre, la classe de COED va girar entorna  una pregunta que ens va fer la mestra, aquesta era: què és la veu per vosaltres?
Recordo que en l'entrada passada, concretament la del decàleg de com parlar bé en públic, ja havia mencionat encara que fos breument la veu com a un element de la locució, juntament amb l'entonació, la respiració i el silenci.
Segons la definició científica del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, la veu és un so que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l’aire expel·lit pels pulmons s’obre pas a través d’elles, posades prèviament en contacte. En aquesta entrada del bloc parlaré de la veu però des d'un punt de vista més dirigit cap a la importància que té en la persona.

La veu és un instrument molt fràgil i preuat, que s'utilitza com a vehicle i suport que ens permet comunicar-nos i expressar-nos amb el que ens envolta. Al mateix temps, també és un ingredient de l'exteriorització del nostre ser, es a dir, un element identificador, que demostra el com sóc. Té la característica de poder-nos fer construir percepcions de com està un individu segons la modulació d'aquesta, ja que alhora és un reflex del que sentim i del nostre estat d'ànim. 
La veu depèn de diferents situacions, estats o elements que la poden modificar. El primer aspecte és l'actitud, o sigui des d'on parlem que pot ser des de la vergonya, la desconfiança, la seguretat, la calma, etc. L'altre, i molt important, tipus d'actitud és la corporal, com ens mostrem davant la gent o l'actitud en relació amb el que diem. Com a apunt, cal substituir l'expressió "to de veu" amb la paraula "actitud".
El segon aspecte és la postura del nostre cos, el qual té un gran efecte sobre la veu. Aquesta passa per molts òrgans i zones durant el seu trajecte cap a l'exterior, una d'elles és la cervical la qual està molt connectada amb la laringe per on hi circula.

http://www.tallerdevoz.com/?p=60

Centrat-me en el terme postura, a classe ens van mostrar una imatge on hi sortien els diferents tipus de posició del nostre cos. Per tal de tenir una bona veu i al mateix temps cuidar-la és important mantenir el cos en una posició recta, però no extremadament, sinó que amb les cames lleugerament flexionades, el cap dret juntament amb la zona cervical, i la barbeta mirant al davant.

Ara parlant des de la perspectiva d'una mestra, penso que la veu és fonamental, ja que és una eina de treball o vehicle molt important per establir una bona comunicació amb els alumnes. 
La veu s'ha de tenir en compte i cuidar-la, no només pel fet de que quan sigui mestre m'estaré la major part del dia parlant i explicant, sinó perquè per un infant el mestre és un referent juntament amb la seva veu. La modulació adequada de la veu és vital i valuós per a aquesta professió, ja que tenir una bona veu és clau per a l'acolliment del nen i pels moments en els quals necessiti ajuda. Ell relacionarà la teva veu amb una persona de confiança, que inspira seguretat i afectuosa.

Decàleg de com parlar bé en públic

A classe de comunicació oral, escrita i digital, ens van empènyer a llegir el llibre Com parlar bé en públic. En aquest, escrit per Joana Rubió i  Francesc Puigpelat, hi podem trobar tot un seguit d'eines i tècniques molt útils per ajudar-nos a parlar davant d'un auditori i ens guia per poder arribar a aconseguir ser un bon orador.

Com a síntesi i anàlisi del llibre, a classe vam posar en comú un primer decàleg fet en petit grup prèviament, per realitzar-ne un definitiu i concís on hi sortissin els 10 punts bàsics que ha de tenir un bon comunicador per assolir l'objectiu d'expressar-se bé davant el públic. 

A continuació exposaré el segon decàleg, que és el més complet:

1. Elaborar un bon guió amb objectius establerts.

• Prèviament, fer recerca i estructurar la informació trobada.
• Preparar la  carcassa o esquema del discurs.
• Establir el conjunt d'idees principals i ordenar-les. Entenem idees com a paraules i no frases extenses
• El guió és personal. Cadascú l'estructura a la seva manera per avançar en el seu discurs.
• Ha de servir com a element de suport pel qui parla.

2. Respondre a les 4 preguntes (elements bàsics):

• Què?: fa referència al registre del discurs.
• Qui?: cal saber quin és el públic en el qual ens adrecem. Observar el públic, saber que els interessa...
• Com?: mitjans i suports audiovisuals.
• Per que?: objectiu o finalitat del discurs.

3. El llenguatge ha de ser clar, breu i concís. No es tracta de resumir o explicar-se menys, sinó que hem de saber trobar la paraula justa i indicada que implica un treball i una reflexió prèvia. Una suggerència que ens mostra el llibre és utilitzar  un ordre gramatical lògic, frases curtes i clares, actives en comptes de passives...

4. Naturalitat en tota l'expressió oral. La improvisació surt sola quan domines i es parla amb molt convenciment sobre el tema. Aquesta última facultat no és innata i es pot treballar mitjançant diverses tècniques presents en el llibre.

5. Fer ús dels mitjans audiovisuals sense abusar-ne, només com a element de suport. No oblidem que la paraula és i ha la protagonista.

6. Saber captar i interpretar el "feedback" o retroalimentació. Procés en el qual t'alimentes de les reaccions del públic, és a dir, de com responen al teu discurs. Cal tenir cert grau d'empatia i saber adaptar la informació al nivell de l'audiència.

7. La locució: es compon de la veu, l'entonació, la respiració i el silenci. A classe vam realitzar la tècnica que pot arribar a fer i fa qualsevol orador per escalfar la mandíbula i la llengua que consisteix en posar-se un bolígraf a la boca i intentar parlar.

8. Els discursos han de seguir una estructura fixa, normalment introducció, desenvolupament i conclusions, per fer conèixer les idees d'una forma ordenada i així fer-lo més entenedor.
Un bon consell que ens dóna el llibre és dir allò que es vol transmetre quan el públic està el 100% atent, és a dir, a l'inici i al final del discurs.

9. Una altra tècnica per fer entendre una idea és utilitzar  les aposicions (oposicions) i antítesis (contraris).

10. La última, és que un bon comunicador ha de ser reiteratiu i repetir la idea més d'una vegada amb paraules diferents, ja que el missatge és efímer.

Com a reflexió final diré que considero molt important el fet de saber parlar bé davant del públic d'una manera adequada. Penso que durant tota l'escolarització no se li dóna la suficient importància que té, i que se li hauria d'atorgar. Quan toca fer una presentació oral, a molta gent, i a mi personalment, ens posem molt nerviosos, ens entra com una mena de pànic escènic i és quan ens vénen a la ment tots aquells pensaments, com per exemple: no hem sortirà, ho faré malament, com reaccionaré si em quedo en blanc... Tots ells finalment acaben tenint conseqüències. Aquest llibre està arrabassat de tècniques, trucs i consells per fer front de la millor manera a aquestes situacions. La clau per arribar a ser un bon orador és l'adquisició d'aprenentatge que fem experiència darrere experiència, d'anar practicant i de cometre errors. Així és com s'aconsegueix major naturalitat, fluïdesa i fins i tot capacitat d'improvisació.

Més enllà de la comunicació

Durant les últimes sessions de COED hem definit, diferenciat i entès d'una manera més àmplia el significat de llenguatge, llengua i competències comunicatives.

Llenguatge

M'agradaria començar parlant del que he après sobre el llenguatge. Tots ja sabem que el llenguatge és un mitjà de comunicació amb el qual transmetem i intercanviem informació i que alhora, és un instrument que ens permet organitzar, classificar, anomenar i ordenar el nostre entorn, conservar la memòria tan individual com col·lectiva, raonar les coses que pensem, expressar allò que som i mantenir un diàleg amb nosaltres mateixos reflexionant sobre les nostres pròpies vivències. 

Tanmateix el llenguatge és molt més que això. És una capacitat humana amb la qual naixem i que ens diferencia dels altres éssers vius. Un "do universal humà" que heretem des de fa milions d'anys per qüestions genètiques només pel simple fet de pertànyer a la nostra espècie. 
Aquesta facultat consisteix en un mecanisme d'adquisició del llenguatge (en anglès LAD, language acquisition device) que es posa en funcionament en el període d'embaràs. Durant el primer any de vida del nen, aquest mecanisme assoleix el màxim funcionament ja que té tots els sentits alerta per a rebre tots tipus d'estímuls i factors. És llavors quan l'infant està preparat i comença a descobrir, a observar i a assimilar l'estructura de la llengua. 

I què n'és del llenguatge que no surt amb forma de paraules? Després d'haver llegit el capítol Gramàtiques del silenci del llibre "La festa dels sentits" de Sebastià Serrano, sóc més conscient de com és d'important el llenguatge no verbal  i de com està present cada dia en les nostres vides. Sense ell seria impossible comunicar-nos els uns amb els altres, recordant que el feed-back entre les persones és d'un 93% repartit entre veu i signes no verbals.

Moltes vegades el passem per alt i pensem que el llenguatge verbal fa el paper més important en la comunicació, ja que ens informa sobre el que passa i com és l'exterior. Els nostres primers avantpassats ja utilitzaven aquest llenguatge no verbal per relacionar-se i expressar les seves emocions, actituds, gustos...i avui en dia encara ho continuem fent perquè és com transmetem de veritat allò que sentim en el nostre interior.
M'agrada el terme "nouvingut" que utilitza per definir el llenguatge verbal. Això em fa pensar que tot i haver-lo desenvolupat no som capaços de trobar les paraules que millor defineixin i expressin les nostres emocions.
Sobre l'engany, m'ha sorprès el fet de que estiguem dissenyats per detectar-lo i perquè ens el detectin, d'una manera intuïtiva i gairebé inconscient  encara que diguem amb paraules un discurs molt convincent i dissimulem molt bé, els nostres gestos, signes no verbal si manera d'actuar ens delaten ja que es contradiu amb el que estem dient.

Llengua
Abans de començar l'explicació sobre la llengua, voldria aclarir que els éssers humans no naixem amb una llengua concreta sinó amb la predisposició d'aprendre-la.

Se sap que al món hi ha aproximadament entre 3.500 i 4.000 (sense comptar dialectes) repartides entre 200 estats. I quin és el concepte de llengua? a classe la vam definir com un autèntic monument de la naturalesa, ja que funciona a la perfecció i té una estructura inequívoca, format per un conjunt de signes orals propis d'una comunitat que s'acostumen a reflectir en un codi escrit.
La llengua s'organitza en diversos nivells formats per unitats diferents:

• Pragmàtic: el discurs o text ha de tenir sentit. 
• Semàntic: és el significat de la frase o de l'oració.
• Sintàctic: es basa en l'estructura d'una llengua.
• Morfològic: fa referència als morfemes, idea dels masculins, femenins, singulars, plurals, les conjugacions verbals...
• Fonètic: pronunciació dels sons o fonemes de les paraules.

Una llengua es considera llengua quan aquests sis nivells tenen característiques pròpies i funcionen d'una manera organitzada.

Competències comunicatives
Al 1972 es va anomenar per primera vegada el concepte de competència comunicativa pels senyors Gumperz i Hymes, dient que és allò que un parlant necessita per saber comunicar-se de manera eficaç en diferents contextos culturalment significants de la societat, que et pots trobar al llarg de la vida. Dic d'una manera eficaç, ja que ha d'assolir l'objectiu que ens proposem. 
Per ser competents comunicativament parlant necessitem desenvolupar 4 tipus de coneixements i habilitats que són:

• Competència lingüística/gramatical: es refereix al domini del codi lingüístic i que s'ocupa del nivell fonològic (com funcionen els sons de la llengua), el nivell morfològic (estructura interna i formació de les paraules), nivell sintàctic (regles de la generació de frases) i nivell lèxic i semàntic.
• Competència sociolingüística: parlarem d'una manera o altra segons les regles socioculturals d'ús de la llengua, com per exemple, dir "bon profit" no és comú a tots els països. També té a veure amb els diferents registres que fem servir segons la situació dels participants o el que pretens dir.
• Competència discursiva: en qualsevol discurs s'han de combinar les formes gramaticals i els significats en qualsevol gènere. Per tant aquesta competència s'ocupa de: 

        -Cohesió de la forma: cada situació comunicativa demana un tipus de              discurs i a la vegada que tot el text es vegi com una unitat.

        -Coherència en el significat: intentar que les diferents frases no es                  contradiguin i que hi hagi continuïtat de la idea principal.

• Competència estratègica: tracte sobre les estratègies del llenguatge verbal i no verbal que s'utilitzen perquè la comunicació sigui més efectiva i per compensar les deficiències provocades per les limitacions i insuficiències que de vegades presenta.

Al ser éssers socials necessitem constantment comunicar-nos amb altres persones. Però no n'hi ha prou en saber parlar una llengua, sinó que és molt important expressar-se correctament en qualsevol situació, i per això és bàsic tenir una bona competència comunicativa.