Llenguatge digital: Scoop.it

El programa Scoopt.it és un sistema que permet als seus usuaris reunir informació, mostrar-la i compartir continguts, que ens resultin interessants, a la xarxa d'una forma visualment més atractiva. Podem crear múltiples temes o tòpics del nostres tendències i  filtrar, agrupar i compartir tota la informació sobre aquest. 

Cada una de les publicacions, ja sigui en forma de text, imatge, vídeo... s'anomena post i equivaldria a les anomenades entrades del bloc. Una avantatge que té és que l'autor del Scoop.it no ha d'escriure el  post del seu  tòpic, sinó que només l'ha de comentar, ja que el contingut d'aquest s'extraurà i apareixerà directament al seu tòpic o secció. cada un dels temes es pot personalitzar, ja que pots anar afegint informació a mida que la vas descobrint. 

No deixa de ser una xarxa social, ja que pel que fa la interacció amb els altres usuaris de Scoop.it, es pot seguir i comentar tòpics d'altres autors, alhora que ells ho poden comentar els teus i seguir-te a tu. Al mateix temps, aquesta informació es pot difondre i compartir tan a Twitter com a Facebook.

 Aquest nou sistema forma partde del que s'anomena en l'actualitat PLE "Personal Learning Enviornment" o amb català Entorn Personal d'Aprenentatge.

Seguidament comparteixo un vídeo, i al mateix temps tutorial, on explica molt resumidament en que consisteix el Scoop.it

Aquest programa com a eina d'aprenentatge em resulta eficaç, ja que a nivell d'una classe pots disposar d'una mateixa notícia de diferents fonts i comparar-la, mostrar els recursos sobre un tema determinat, fer que cada alumne comparteixi amb els altres els seus treballs, agrupar aquests treballs en un sol tema... Tots aquests avantatges estan molt bé perquè  està al nivell d'utillatge dels nens i nenes a partir d'una certa edat. No obstant, pel que fa als infants de parvulari, com a futura mestra aprofitaria el Scoop.it com a un sistema per tenir agrupat i ordenat diferents temes per treballar a classe, com per exemple, un apartat de jocs infantils, un altre de música, psicomotricitat, etc. 

Digues de que parlaràs, parla'n i digues de què has parlat.

Durant la setmana del 20 de novembre a les sessions de l'assignatura de COED, vam treballar les diferents parts de l'estructura que ha de tenir qualsevol bon discurs. Abans de començar diré que en el llibre de Com parlar bé en públic es diferencia el bon orador, o eficaç, del mal orador, ja que el primer va al gra i s'explica d'una forma transparent sabent molt bé el que vol dir al mateix temps que tracta el tema en totes les direccions fins a esgotar-lo. Això només s'aconsegueix si tenim un discurs ben definit i preparat. 
Pel que fa l'estructura, aquesta està acceptada a nivell universal i perfectament descrita. Tota presentació ha de tenir 3 parts diferenciades:

Introducció: (5-10% del temps) és la part on es presenta el tema del qual es parlarà  i els objectius. En aquesta, causem la primera impressió del públic i per això és fonamental preparar-se i estudiar bé les primeres frases, per a dues raons. La primera és el públic, ja que capta l'atenció i crea l'expectació necessària per mantenir-la. La segona és l'orador, en el que li aporta recursos en un moment crea una sensació de seguretat.
Existeixen una sèrie de fórmules introductòries o consells, que poden ajudar al conferenciant  a captar tal atenció de l'audiència i començar amb més bon peu:

1. Breu definició o comentari sobre el títol del tema.
2. Presentació dels objectius per motivar i centrar l'atenció dels oients.
3. Presentació del guió del treball.
4. Fer preguntes, és a dir, anticipar-se i  posar en boca teva les preguntes que pugui tenir els espectadors.
5. Lectura mental. Per fer això cal conèixer molt bé a qui t'adreces, ja que es tracta d'esmentar algunes preconcepcions hipotètiques de l'audiència. Exemple: Jo ja se que penseu que...
6. Mostrar dades o notícies per documentar allò de que parlaré seguidament.
7. Afirmació provocadora. Donar una opinió o dir una cosa que sigui impossible, atrevida...
8. Explicar una anècdota breu,  amb certa intriga, que condueixi cap al tema i tingui relació amb ell.

Vistes totes aquestes estratègies, en definitiva podem dir que no s'ha de subestimar la introducció sinó que se li ha de dedicar temps, energia i esforç.

Desenvolupament: (80-90% del temps) és el cos de la presentació i al mateix temps la part més extensa d'aquesta. S'ordenen lògicament, s'exposen i s'argumenten les idees principals segons l'objectiu del discurs. Podem distingir diferents formes d'estructura del desenvolupament segons les intencions del conferenciant. 
El primer és aquell que va dirigit a informar el públic:

1. Estructura descriptiva:
2. Estructura cronològica: ordena en el temps les diferents idees que s'han d'explicar.

En la segona hi podem trobar dues maneres de convèncer:

1. Inductiu: agafar un exemple d'un cas concret, i a partir d'aquest, anar parlant del tema que interessa.
2. Deductiu: d'allò abstracte o general ens anem a l'exemple concret.

Conclusions: (5-10% del temps) les conclusions són de tancament i la síntesi final del discurs. Fan la funció de síntesi de les idees principals, ofereix una visió global del missatge i ha de deixar una bona impressió final en les persones que l'han escoltat. S'ha de tenir present que tenen un efecte determinant en la fixació dels continguts, ja que durant el tancament poden haver-hi inspiracions que et sorgeixin en aquell moment que no estiguin previstes.
A l'igual que a la introducció, també tenim una sèrie d'estratègies i fórmules per les conclusions:

1. Repetir la introducció, reprendre aquella pregunta que creus important.
2. Resumir els punts principals
3. Invitació a l'acció, fer participar als oients.
4. Anunci d'un esdeveniment futur.
5. Fer una promesa.
6. Apel·lar als sentiments, utilitzant la justícia, etc.
7. Agraïments.

Com que les persones som cognició i sobretot emoció, segons la impressió que haguem deixat, les nostres paraules de la conclusió tindran una percepció diferent.

Per finalitzar i resum l' l'estructura d'un discurs, l'orador, si vols que el seu missatge sigui captat, ha d'exposar les idees principals o més importants del tema quan el públic està en el punt de màxima atenció, és a dir al principi i al final de la presentació, o millor dit a la introducció i a la conclusió.

Dins de l'exposició d'un discurs, també es molt important el llenguatge que utilitzem i per això cal tenir present una sèrie patrons:
-La llengua ha de ser neutra, precisa i accessible. No ha d'estar marcada per cap tret oral/estètic, geogràfic, social, etc. No té res a veure amb la qüestió fonètica, sinó col·loquial.
-No hi ha d'haver influències de la prosa o la tècnica escrita de l'orador. És a dir, no parlar com escrius.
-Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
-Són necessaris els connectors lògics, que cohesionin el discurs i per tenir les idees ben relacionades, i els marcadors textuals, que marquin en el text l'ordre de les idees.

http://decodificarte.blogspot.com.es/2012/03/factores-de-la-comunicacion_474.html

Estic d'acord que per saber parlar bé davant un auditori és elemental tenir un guió personal de les idees i del plantejament bàsic del teu discurs. En aquesta reflexió m'agradaria parlar de la frase "Allò que comença bé ja esta mig acabat". Com a futura mestra i al llarg de tota la meva carrera hauré d'exposar moltes vegades davant d'un públic, i sé que per molt que l'assagi o me la prepari, mai sortirà al 100% com l'esperava. Aquesta cita em fa pensar que les introduccions per curtes que siguin s'han de treballar i no passar-les per alt. Començar amb bon peu els primers minuts d'una exhibició és bàsic. El fet de començar és potser un dels instants potser més insegurs de l'exposició, però t'has de mantenir ferm i llençar-te de la manera més natural per tirar endavant amb la teva explicació i per poder-li causar una bona impressió al públic que com ja sabem és el més important. 

Llenguatge digital: el Twitter

El twitter és un nou canal de comunicació que et permet connectar amb altres persones i amb els teus interessos, expressar-te mitjançant piulades, fotos, vídeos i comentaris, i finalment descobrir el què està passant o quines són les noves tendències en un temps real.

Abans d'endinsar-me a explicar com s'utilitza és important saber alguns conceptes que es fan servir usualment al Twitter:

http://budgetbuddies.org/BB/node/20

• Identitat: em de crear una compte on el nom d'usuari serà una @ acompanyada seguidament del nom que hagis escollit per identificar-te.
• Tweet: cada missatge que publiques o publicat al Twitter amb un màxim de 140 caràcters. El podriem comparar amb les entrades d'un bloc.
• Hashtag (#): al Twitter per agrupar continguts s'utilitza aquest símbol (#) enlloc de les categories o etiquetes del bloc. Tothom que vulgui fer un comentari entorna un tema posa el seu Hashtag corresponent. fer Hem de tenir en compte que els signes de puntuació o els apòstrofs no es posen ja que trenquen el hashtag.
• Retuitejar (RT): fer que apareixi o tornar a publicar un tweet o piulada, a la teva biografia, que t'hagi agradat o resultat interessant d'un altre usuari. També hi ha l'opció de marcar una piulada com a favorita, però no sortirà al teu mur.
• Fer mencions: manera de citar a altres usuaris de Twitter a la teva piulada. Aquest es fa posant el nom de compte sencer. Exemple: @dossierd'aprenentatge
• Tendències: són els temes més populars vigents a Twitter en aquell instant. 

Primers passos per utilitzar el Twitter:

1. Per entrat a Twitter el primer que hem de fer és accedir a la seva pàgina web, on haurem de posar el nostre nom d'usuari i contrasenya, o registrar-nos en el cas de no tenir-ne.

2. Una vegada a dins estarem directament a la pàgina d'inici on ens sortiran totes les novetats, de més recent a menys. Al primer requadre de la columna de l'esquerra ens apareixen el nombre de seguidors que tens, que segueixes i les teus tweets publicats.

 Pots escriure un tweet de d'un diu publica un nuevo tweet, o des de la icona blava siutada a la part superior dreta la pantalla.

3. A la pestanya de "conecta" ens apareixen les nostres interaccions, és a dir, ens informa dels nous seguidors, dels retweets, dels favoritos o de les mencions que ens han fet.

4. A la casella "descubre" et surten les tendències que estan latents: persones a qui pots seguir, piulades més retuitejades, usaris populars, últimes notícies d'interès propi, etc.





5. Per últim tenim la casella "cuenta" on apareixen tots els teus tweets i el que has retuitejat. Des d'aquí també pots editar el teu perfil canviant la foto, el fons de pantalla i la imatge de portada.






Abans de que ens expliquessin el contingut del twitter, ja feia algun temps que hi estava registrada, i l'utilitzava simplement per comunicar-me d'una manera diferent amb les meves amistats i publicar el que em sorgia en un moment determinat. Ara, que m'he fet una compte nova per utilitzar-la a la universitat, sóc més conscient de la innovació que suposa aquest nou canal comunicatiu. Reflecteix vivament la imatge del món globalitzat en la qual estem vivint, ja que tots estem interconectats, i la ràpida fusió i accés de qualsevol tipus d' informació de que dóna lloc a una societat anomenada de la informació  que fa referència al creixement i el desenvolupament de la societat al voltant d'aquesta i a la circulació  de dades i conceptes cada vegada més  il·limitada.

La veu, el nostre instrument comunicatiu

El dia 27 de novembre, la classe de COED va girar entorna  una pregunta que ens va fer la mestra, aquesta era: què és la veu per vosaltres?
Recordo que en l'entrada passada, concretament la del decàleg de com parlar bé en públic, ja havia mencionat encara que fos breument la veu com a un element de la locució, juntament amb l'entonació, la respiració i el silenci.
Segons la definició científica del Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, la veu és un so que es produeix a la laringe en vibrar les cordes vocals quan l’aire expel·lit pels pulmons s’obre pas a través d’elles, posades prèviament en contacte. En aquesta entrada del bloc parlaré de la veu però des d'un punt de vista més dirigit cap a la importància que té en la persona.

La veu és un instrument molt fràgil i preuat, que s'utilitza com a vehicle i suport que ens permet comunicar-nos i expressar-nos amb el que ens envolta. Al mateix temps, també és un ingredient de l'exteriorització del nostre ser, es a dir, un element identificador, que demostra el com sóc. Té la característica de poder-nos fer construir percepcions de com està un individu segons la modulació d'aquesta, ja que alhora és un reflex del que sentim i del nostre estat d'ànim. 
La veu depèn de diferents situacions, estats o elements que la poden modificar. El primer aspecte és l'actitud, o sigui des d'on parlem que pot ser des de la vergonya, la desconfiança, la seguretat, la calma, etc. L'altre, i molt important, tipus d'actitud és la corporal, com ens mostrem davant la gent o l'actitud en relació amb el que diem. Com a apunt, cal substituir l'expressió "to de veu" amb la paraula "actitud".
El segon aspecte és la postura del nostre cos, el qual té un gran efecte sobre la veu. Aquesta passa per molts òrgans i zones durant el seu trajecte cap a l'exterior, una d'elles és la cervical la qual està molt connectada amb la laringe per on hi circula.

http://www.tallerdevoz.com/?p=60

Centrat-me en el terme postura, a classe ens van mostrar una imatge on hi sortien els diferents tipus de posició del nostre cos. Per tal de tenir una bona veu i al mateix temps cuidar-la és important mantenir el cos en una posició recta, però no extremadament, sinó que amb les cames lleugerament flexionades, el cap dret juntament amb la zona cervical, i la barbeta mirant al davant.

Ara parlant des de la perspectiva d'una mestra, penso que la veu és fonamental, ja que és una eina de treball o vehicle molt important per establir una bona comunicació amb els alumnes. 
La veu s'ha de tenir en compte i cuidar-la, no només pel fet de que quan sigui mestre m'estaré la major part del dia parlant i explicant, sinó perquè per un infant el mestre és un referent juntament amb la seva veu. La modulació adequada de la veu és vital i valuós per a aquesta professió, ja que tenir una bona veu és clau per a l'acolliment del nen i pels moments en els quals necessiti ajuda. Ell relacionarà la teva veu amb una persona de confiança, que inspira seguretat i afectuosa.

Decàleg de com parlar bé en públic

A classe de comunicació oral, escrita i digital, ens van empènyer a llegir el llibre Com parlar bé en públic. En aquest, escrit per Joana Rubió i  Francesc Puigpelat, hi podem trobar tot un seguit d'eines i tècniques molt útils per ajudar-nos a parlar davant d'un auditori i ens guia per poder arribar a aconseguir ser un bon orador.

Com a síntesi i anàlisi del llibre, a classe vam posar en comú un primer decàleg fet en petit grup prèviament, per realitzar-ne un definitiu i concís on hi sortissin els 10 punts bàsics que ha de tenir un bon comunicador per assolir l'objectiu d'expressar-se bé davant el públic. 

A continuació exposaré el segon decàleg, que és el més complet:

1. Elaborar un bon guió amb objectius establerts.

• Prèviament, fer recerca i estructurar la informació trobada.
• Preparar la  carcassa o esquema del discurs.
• Establir el conjunt d'idees principals i ordenar-les. Entenem idees com a paraules i no frases extenses
• El guió és personal. Cadascú l'estructura a la seva manera per avançar en el seu discurs.
• Ha de servir com a element de suport pel qui parla.

2. Respondre a les 4 preguntes (elements bàsics):

• Què?: fa referència al registre del discurs.
• Qui?: cal saber quin és el públic en el qual ens adrecem. Observar el públic, saber que els interessa...
• Com?: mitjans i suports audiovisuals.
• Per que?: objectiu o finalitat del discurs.

3. El llenguatge ha de ser clar, breu i concís. No es tracta de resumir o explicar-se menys, sinó que hem de saber trobar la paraula justa i indicada que implica un treball i una reflexió prèvia. Una suggerència que ens mostra el llibre és utilitzar  un ordre gramatical lògic, frases curtes i clares, actives en comptes de passives...

4. Naturalitat en tota l'expressió oral. La improvisació surt sola quan domines i es parla amb molt convenciment sobre el tema. Aquesta última facultat no és innata i es pot treballar mitjançant diverses tècniques presents en el llibre.

5. Fer ús dels mitjans audiovisuals sense abusar-ne, només com a element de suport. No oblidem que la paraula és i ha la protagonista.

6. Saber captar i interpretar el "feedback" o retroalimentació. Procés en el qual t'alimentes de les reaccions del públic, és a dir, de com responen al teu discurs. Cal tenir cert grau d'empatia i saber adaptar la informació al nivell de l'audiència.

7. La locució: es compon de la veu, l'entonació, la respiració i el silenci. A classe vam realitzar la tècnica que pot arribar a fer i fa qualsevol orador per escalfar la mandíbula i la llengua que consisteix en posar-se un bolígraf a la boca i intentar parlar.

8. Els discursos han de seguir una estructura fixa, normalment introducció, desenvolupament i conclusions, per fer conèixer les idees d'una forma ordenada i així fer-lo més entenedor.
Un bon consell que ens dóna el llibre és dir allò que es vol transmetre quan el públic està el 100% atent, és a dir, a l'inici i al final del discurs.

9. Una altra tècnica per fer entendre una idea és utilitzar  les aposicions (oposicions) i antítesis (contraris).

10. La última, és que un bon comunicador ha de ser reiteratiu i repetir la idea més d'una vegada amb paraules diferents, ja que el missatge és efímer.

Com a reflexió final diré que considero molt important el fet de saber parlar bé davant del públic d'una manera adequada. Penso que durant tota l'escolarització no se li dóna la suficient importància que té, i que se li hauria d'atorgar. Quan toca fer una presentació oral, a molta gent, i a mi personalment, ens posem molt nerviosos, ens entra com una mena de pànic escènic i és quan ens vénen a la ment tots aquells pensaments, com per exemple: no hem sortirà, ho faré malament, com reaccionaré si em quedo en blanc... Tots ells finalment acaben tenint conseqüències. Aquest llibre està arrabassat de tècniques, trucs i consells per fer front de la millor manera a aquestes situacions. La clau per arribar a ser un bon orador és l'adquisició d'aprenentatge que fem experiència darrere experiència, d'anar practicant i de cometre errors. Així és com s'aconsegueix major naturalitat, fluïdesa i fins i tot capacitat d'improvisació.

L'audiovisual a la nostra vida qüotidiana

No hi ha un sol dia en el qual els audiovisuals no incideixin a la nostra vida diària. Cada dia hi estan presents, ens envolten, conviuen amb nosaltres, ens influeixen i fins i tot interaccionem amb ells. Estem tan acostumats a que hi siguin que ja ni tan sols ens n'adonem dels efectes que ens suposa aquesta coexistència.

En aquesta entrada, i després de la introducció anterior, el que pretenc és donar consciència a tothom qui em llegeixi (inclosa a mi mateixa) sobre els mitjans de comunicació audiovisuals quotidians.

Primerament faré referència a l'entrevista que se li va fer al professor Manuel Orozco de l'àrea de Comunicació audiovisual i publicitat de la universitat de Sevilla. Aquest diu que la imatge és un codi molt universal, ja que com he dit, està present a tot arreu. És per això que actualment hi ha la necessitat d'alfabetitzar l'escola, en aquest àmbit científic, per poder treure el major potencial de les noves tecnologies. Al mateix temps també parla dels requisits que hauria de tenir tot docent, que siguin professionals i passin una proba on es vegi el seu nivell d'informàtica, que sàpiguen recompondre imatges, fer unes que altres programacions... per aconseguir arribar a l'altura de les noves generacions, que cada dia s'adapten més ràpid i  fàcilment als canvis tecnològics. Tot i això, ara tornant als audiovisuals, menciona que hi ha aspectes darrere la càmera que no es veuen a simple vista, és a dir, subtileses d'aquest llenguatge que les veus i les notes si entès sobre el tema, com intencionalitats, moviments de càmera específics...

En segon lloc, m'agradaria fer esment a uns dels anuncis que ens van posar a classe de COED per demostrar-nos els missatges subliminars que tan costen de veure. Aquest tractava sobre moda infantil de la tornada a l'escola, que oferia "Galerias Preciados" cap als anys 90, on s'hi veien uns nens i nenes sortint de classe corrents i saltant, totalment feliços, i a un mestre avorrit, exigent i un pèl amargat. Vist l'anunci ens vam adonar que mostra uns missatge contradictori, ja que al mateix temps de crear-te una sensació de benestar i emotiva (amb tècniques de so, vista, càmera, etc) quan veus els infants jugant i divertint-se, també apareixen uns valors molt negatius sobre l'escola i el professor. 

Dit això, com ens afecten els missatges audiovisuals? L'escola quin paper ha de fer?

Fent una mirada al primer apartat de la meva entrada, com a conclusió puc dir que tal i com avança actualment la informàtica, l'escola hauria d'acompanyar l'alumne en l'ús adient i coherent de les noves tecnologies, tot  integrant-les a la vida escolar, fent classes didàctiques i alhora més dinàmiques i interactives on els nens i nenes les puguin manipular.

Si em centro en la segona idea, concloc que en el nostre inconscient i sense adonar-nos, l'efecte i la sensació que té sobre nosaltres la publicitat és més influenciable del que ens pensem. El més adient seria que els mitjans de comunicació fossin responsables ja que tenen un paper educatiu molt important.

Los medios de comunicación y su influencia en las patologías más comunes de nuestra sociedad

Els anuncis  el que pretenen és convèncer però al mateix temps volen saber quan de poder tenen i fins a quin punt són capaços de manipular a la població. És aquí quan entra l'escola, la família i el seu paper educatiu. La funció capital de l'escola és formar  persones amb un pensament lliure, democràtiques, crítiques i autònomes, que prenguin les seves pròpies decisions a partir de reflexions i no a partir de missatges subliminars que donen contínuament els anuncis publicitaris entre altres. Juntament amb la  família han de treballar i intentar influir d'una manera implícita o explicita sobre el vincle entre el nen i els audiovisuals. L'ús que facin els nens i nenes de les tecnologies audiovisual, és una qüestió de responsabilitat, la responsabilitat d'educar. Parlant ara des d'un punt de vista de futura mestra, el que fem i el que no  fem els docents en aquestes situació tindrà repercussions en la seva relació amb les pantalles. Com a futura educadora crec que el més oportú seria preguntar que miren els nens i nenes a la televisió, quina música escolten, ajudar-los a llegir aquest codi audiovisual, entrenar-los perquè siguin una audiència crítica i no deixar-se influenciar, ja que no és la realitat el que veuen sinó que el que reflecteix la càmera és una interpretació d'aquesta que pot tenir tota mena de conseqüències.

Competències en les TIC pels docents

La UNESCO va realitzar un document on es descriuen les competències en les TIC que haurien de tenir els docents pel que fa l'ús de la tecnologia.Té l'objectiu de subministrar als mestres un conjunt d'eines bàsiques i senzilles de les TIC  perquè les puguin utilitzar amb la finalitat d'ajudar els estudiants a  ser competents a l'hora d'utilitzar les tecnologies d'una manera crítica i eficaç. Es diferencien 3 nivells de competències o enfocaments bàsics per a una reforma educativa. Aquests són el següents:
1. Nocions bàsiques de les tic: és el nivell bàsic.
2. Profundiment del coneixemnet: els docents hem de ser capaços de desenvolupar i dissenyar activitats, al mateix temps que saber en quins moments s'utilitzaran les TIC en la vida escolar i diària
3. Generació del coneixement: els docents hem de ser capaços de dur a terme una autogestió, és a dir, que el nen s'encarregui del seu modelatge a partir de la seva implicació. Els docents han acompanyar els  alumnes en tasques que impliquin que comencin a pensar. Al mateix temps, els estudiants hauran d'aplicar les seves competències cognitives, per tal de generar coneixement, que pensin per què els hi serveix això, etc.
A continuació he realitzat una taula on explico breument aquests tres nivells dins de cadascú dels àmbits existents:

Nocions bàsiques de les TIC

• Àmbit pedagògic: saber on, com i en quin moment (o no), utilitzar i integrar aquesta tecnologia digital en forma d'activitats o presentacions dins de l'aula.
• Pràctica i formació professional: dominar i tenir un bon nivell  d'alfabetisme en el vocabulari de les TIC, adquirit prèviament, alhora que habilitats i coneixements del les eines i recursos Web, necessaris per utilitzar i ensenyar a usar les noves tecnologies de manera adequada.
• Pla d'estudis: tenir coneixements sòlids dels estàndars curriculars de les assignatures i els procediments d'avaluació, que tenen els alumnes, per tal de'integrar l'ús de les TIC en el currículum perquè es coordinin amb les altres matèries.
• Organització i administració: capacitat d'adaptació de les TIC en qualsevol aula de classe estàndar. Garantir l'accés d'us equitatiu d'aquestes  segons es realitzin activitats en el conjunt de la classe, en petits o grans grups, de manera individual...
• Utilització de les TIC: conèixer el funcionament de les eines bàsiques com del hardware, software, al mateix temps que les aplicacions de productivitat d'un navegador d'Internet, un programa de presentació multimèdia, aplicacions de gestions...

Profundització del coneixement

• Àmbit pedagògic:Ser capaç de solucionar problemes complexes, com per exemple, l'estructuració de tarees.
• Pràctica i formació professional:Saber gestionar i guiar els teus coneixements, creant projectes i col·laborant amb altres docents o experts amb la matèria, amb la finalitat d'enriquir la pròpia formació professional.
• Pla d'estudis: aplicació del coneixement, posseït i retingut profundament, de manera flexible tot depenen de les situacions d'aprenentatge. 
• Organització i administració:capacitat de generar i formar  grups col·laboratius dins un ambient d'aprenentatge dins les aules. En aquests les activitats han de girar entorn de l'estudiant per tal de que es familiartitzi amb les TIC i es consolidi la col·laboració.
• Utilització de les TIC:Conèixer una varietat d'eines i aplicacions complexes, i ser capaç d'utilitzar-les en situacions basades en problemes i projectes. 

Generació de coneixement:

• Àmbit pedagògic:fomentar l'autogestió, és a dir, crear situacions en les qual els estudiants apliquin les seves competències cognitives i ajudar-los en el cas que les hagin d'adquirir.
• Pràctica i formació professional: el docent ha de ser un model d'educador. Ha de mostrar interès i voluntat pel que està explicant, utilitzant continuament les TIC com un professional.
• conèixer les competències del segle XXI, que implica saber com aprenen els estudiants i entendre les dificultats amb les quals es topen.
• Organització i administració:capacitat d'organitzar l'aprenentatge tenint el paper de lideratge en la formació dels seus companys i elaborant la visió de la seva institució educativa.
• Utilització de les TIC:se capaç de dissenyar comunitats de coneixement basades en les TIC i saber utilitzar aquestes tecnologies per recolzar el desenvolupament de les habilitats dels estudiants.