El bon comunicador.

Dijous passat a la classe vam definir que era per nosaltres i quins aspectes positius caracteritza a una persona per considerar-la una bona comunicadora. Després de que cadascú triés un personatge conegut i raonés perquè creia que era un bon comunicador, es van posar en comú i vam extreure una definició força completa.
Com a resposta a la pregunta, puc dir que per mi és aquella persona que des d'un principi ha de tenir molta seguretat en ella mateixa per poder transmetre  les seves idees d'una manera clara i concisa, que ha de saber escoltar i alhora fer preguntes, admetre el seus errors, adequar-se a la situació i connectar amb l'audiència. En l'àmbit lingüístic també considero que és important un bon lèxic, un llenguatge enriquit i amb una pronunciació i to de veu agradable i relaxat.
Personalment, com a oient jo valoro molt que el comunicador sigui enginyós i sàpiga treure la part positiva a les coses (sempre i quan sigui possible), que parli amb emoció i que sigui sincer, és a dir, no especuli ni exageri una resposta si no la sap amb certesa.
Per acabar, volia dir que també vaig aprendre que el concepte de  ser un/a bon/a comunicador/a depèn sobretot de l'auditori. S'ha de saber connectar amb el públic, investigant quines són les seves necessitats, que els preocupa, tenir empatia, entendre'ls i ser proper canviant algunes paraules com, per exemple, el "jo" amb el "vosaltres" i "nosaltres".

Fotografia de la pissarra de classe amb els noms de persones que consideraven bones comunicadores i al costat les raons pel qual les havíem escollit.

Qui sóc jo?

Hola a tots! sóc una estudiant de primer curs d'educació infantil de la universitat Blanquerna i avui estreno el meu blog titulat "Dossier d'aprenentatge" on redactaré tot el que vaig aprenent, descobrint i reflexionant sobre l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital. 
Per continuar amb la presentació explicaré perquè vaig decidir escollir aquesta carrera. Evidentment els nens sempre m'han agradat molt. Al mateix temps, la meva mare, que és un gran referent per mi, com que també és mestra d’escola, em va influenciar molt ja que veia com li agradava, gaudia i li posava ganes a la seva professió. Durant la meva experiència en un cau i cuidant els meus cosins petits, vaig veure que tenia certa traça tractant amb nens. Observava com s'ho passaven bé amb mi i a la vegada m'agafaven afecte igual que jo a ells. Aquí va ser quan vaig notar que aquest contacte amb els petits  era molt enriquidora i que m'omplia, ja que d'alguna manera ets un referent i un model per ells.
Penso que en aquesta edat, l'infant està obert a qualsevol estímul i es formula moltes preguntes, per això m'agradaria molt a acompanyar-los durant aquest trajecte de la seva vida, ensenyant-los les primeres bases d'aprenentatge. Crec que ser mestre ha de ser principalment una vocació, un projecte de vida, que s'ho passi bé ensenyant  al mateix temps que aprenent , descobrint i creixent amb els alumnes.